La màgia és tan antiga com la humanitat. En els seus orígens els mags eren savis, una mena d’especialistes religiosos al servei de reis i emperadors. Però això no els va deslliurar de crítiques. Ja des de l’antiga Grècia es dona una visió negativa dels mags. Sòfocles els titlla de xerraires i rodamons. I a la llista de detractors de l’Antiguitat podríem afegir-hi Plató, Eurípides o Hipòcrates per citar-ne només alguns.

Però tot i aquesta visió negativa, la màgia sempre ha captivat un públic assedegat d’entreteniment. Fins i tot avui, en un món cada cop més incrèdul, escèptic, agnòstic i nihilista, la màgia continua tenint el seu lloc a la societat. Paulo Coelho defensa que és un pont que ens permet anar del món visible cap a l’invisible. I aprendre les lliçons dels dos mons. I un andorrà de principis del segle XX va arribar a conèixer aquests dos mons. Si més no, a fer de la màgia una professió amb reconeixement internacional.

El nostre protagonista d’avui és el doctor Pau Xavier d’Areny-Plandolit, el primer membre de Cal Don Guillem d’Ordino, nascut a Tolosa l’any 1876 i mort a Barcelona a l’inici de la Guerra Civil espanyola, el 1936. La seva fascinació per la màgia i l’il·lusionisme era tal que l’any 1913 publicà Las maravillas de la magia moderna, manual pràctic per a jocs de prestidigitació que avui és considerat com una de les primeres fonts d’informació sobre aquesta temàtica en l’època moderna i que va situar Ordino com a epicentre del món de la màgia en la primera meitat del segle XX.

Aquest llibre el va publicar la Casa Editorial Maucci, fundada a Barcelona l’any 1892 per Emmanuelle Maucci Battistini (1850-1937), editorial especialitzada en el llibre de baix preu i d’ínfima qualitat que va esdevenir un malson per a la competència, ja que en els primers nou anys de vida ja havia publicat més de 400 títols.

El llibre del Dr. Pau Xavier d’Areny-Plandolit fou prologat pel Doctor Fortuna i conté 393 il·lustracions que el fan d’allò més mengívol. Està estructurat en quatre grans àmbits: l’escamoteig, la cartomància, els jocs de saló i els espectacles d’il·lusionisme per a teatre. A l’inici presenta unes breus biografies dels prestidigitadors més famosos a principis del segle XX, entre els quals sobta veure-hi dues dones: Anna Eva Fay Pingree i Eleonora Orlowa. Però també hi surt un capellà: mossèn Francisco Viñas, beneficiat a l’església parroquial de Sant Cugat.

Segons l’autor, mossèn Viñas posseia aptituds especials per l’escamoteig i en cartomància era a l’alçada dels millors. I afegeix: “Debido a su ministerio, no ha trabajado en grandes teatros, lo que es una lástima, toda vez que sería uno de los primeros artistas mundiales”. El Dr. Pau Xavier d’Areny-Plandolit, maridat amb Neus Gassó l’any 1906, va transmetre la seva passió per la màgia a un dels seus fills, Xavier, un dels grans mags del seu temps.
Com deia Goethe, la màgia és creure en tu mateix. Si ho pots fer, pots fer que tot passi.