La mala atenció al públic

Sempre he pensat que un dels punts en què podria millorar molt Andorra és en l’atenció que s’ofereix al públic. Generalitzar mai és just perquè paguen justos per pecadors, però crec que podem fer molt més en aquest terreny. Vagi per endavant que ho dic amb un ànim constructiu, però fa força més d’una dècada que tinc la sort de viure en aquest meravellós país i malauradament m’he trobat amb massa experiències negatives en aquest sentit. I em refereixo tant en l’àmbit públic com el privat. Mai he arribat a entendre aquella gent que treballa de cara al públic i t’atén de forma malhumorada com si t’estigués fent el favor de la seva vida. ¿Quina culpa tinc jo que hagi tingut un mal dia? ¿O és que realment és així? I si és així, ¿per què el/la contracten si ha d’estar de cara al públic i la seva millor virtut no és precisament la simpatia? ¿O potser el que el/la contracta busca la mà d’obra més barata i sense cap mena de vocació? No entenc com es pot entrar a una botiga a comprar un electrodomèstic i que et diguin que ara han d’anar a dinar i que tornis més tard. ¿Tant costa dinar un dia cinc minuts més tard per tancar una bona venda? ¿Tan sobrats anem? No entenc que et vinguin a fer una instal·lació elèctrica a casa i que li hagis d’arrancar les paraules a l’instal·lador per saber què has de fer una vegada hagi acabat la seva feina i que no et miri amb cara de perdonavides cada vegada que li fas una pregunta. No entenc que vagis a un restaurant i que sembla que t’estiguin fent el favor de la teva vida per donar-te un dinar que pagues. I així anem fent.