"Ahir era intel·ligent i volia canviar el món. Avui soc savi i vull canviar-me a mi mateix".
Aquesta frase és atribuïda a Rumi, el poeta sufí persa del segle XIII. A vegades, el que sembla més simple i evident, no ho és tant. O sí? La frase suggereix que la intel·ligència pot portar a l'ambició de canviar el món de manera externa, mentre que la veritable saviesa porta a reconèixer que el canvi més efectiu comença per un mateix. La meva sensació és que, independentment de l'edat, la gent tendeix a suposar que si canvia el context que l'envolta, canviarà la seva vida quan per experiència, diria, és tot el contrari. I crec que aquest és un dels grans problemes que tenim ara mateix com a societat. Estem constantment veient la palla en l'ull aliè, com si la nostra vista estigués lliure de qualsevol mala herba, ja no parlem d'una biga. Llavors, enfoquem la nostra energia en els altres, en l'extern, i ens oblidem de passar sobre la lupa els nostres hàbits i comportaments. I clar, així és més fàcil, perquè d'aquesta manera no som responsables del que ens succeeix i és aquí, on entra la gran llista de vilans que no permeten que desenvolupem el nostre veritable potencial: els polítics, el temps, el treball, el cap, els nens, i una infinita llista d'etcèteres. 
I ara que s'acosta Nadal i ja sabem que ens transformarem en aquests deixebles de les Carmelites Descalces, per què no comencem per canviar el discurs i ens fem càrrec? Perquè el món no sols continuarà igual, és que ja ara continua igual, llavors no hi ha cap senyal que ens faci creure el contrari. El conflicte de Gaza, encara que ara s'hagi posat de moda, va començar fa vuitanta anys i comptant; la invasió d'Ucraïna per part de Rússia va ser fa gairebé quatre anys; els nens es continuen morint de fam a l'Àfrica i res anuncia que la situació hagi de canviar. I les armes de destrucció massiva de l'Iraq encara les estem buscant. I així, podríem continuar. Llavors, se m'ocorre suggerir... no seria millor que intentéssim que el nostre dia a dia fos una mica millor cada vegada? No seria millor preocupar-nos per nosaltres, per descomptat, però també pel que tenim al costat, en lloc d'algú que no sols no coneixem, sinó que viu a milers de quilòmetres d'aquí? El món està tan globalitzat que hem perdut la capacitat d'entendre'ns com a part d'una comunitat local i petita que és la que, al cap i a la fi, fa que la nostra quotidianitat sigui millor o pitjor. Ara, parlem de quilòmetre 0 només per a comprar aliments, però aquest quilòmetre 0 ho és tot, som nosaltres, les nostres famílies, els nostres veïns. En definitiva, les persones que ens envolten i que són de carn i os, que coneixem i podem saludar. La resta, al final, són només números en una estadística que creieu-me, m'encantaria que fos molt millor, però no canviarà perquè ens creguem els salvadors de l'univers. I molt menys, si només cridem per internet.