La manca o l'excès d'informació

Hi ha vegades que algunes notícies no les acaben d’entendre ni els professionals de la comunicació. Es tracta de casos en què es fa més difícil transmetre al lector una aproximació a la realitat perquè el mateix periodista té la sensació de no saber ben bé el que està passant. Tenim dos exemples molt propers en el temps en què, o bé per la manca de transparència d’alguna font –cosa freqüent en algunes instàncies d’aquest país– o bé per un excés d’informació, n’hi ha que no acabem d’estar segurs del tot d’entendre el que està succeint. El primer és el cas del comú de Canillo en relació a la detenció del cap de Circulació per apropiar-se diners de les multes. La corporació no ha volgut informar del que ha passat, almenys a través d’aquest mitjà –i vull suposar que tampoc ho ha fet en altres– quan una de les seves obligacions és donar a conèixer a la ciutadania tot allò relacionat amb les seves responsabilitats. Tot plegat ha portat, per exemple, a especulacions sobre detalls com el total de diners que no s’haurien ingressat a les arques comunals (entre 4.000 i 15.000 euros depenent del mitjà) que no aporten res positiu, sinó que més aviat creen confusió. En altres casos, però, és l’excés d’informació el que dificulta entendre algun fet, el que pot comportar que, com es diu popularment, els arbres no ens deixin veure el bosc. És el que ha passat amb el cas del trencament de la plataforma sindical, sobre el qual a un encara se li fa difícil esbrinar la causa real de per què s’ha produït. I és que uns interlocutors i altres s’han afanyat a fer declaracions i contradeclaracions per quedar bé públicament, i treure l’aigua clara de l’assumpte no és fàcil.