La mare de tots

La paciència és la mare de la ciència, diu la famosa frase, i per descomptat no seré jo qui digui el contrari. Sobretot, perquè qualsevol de nosaltres podria estar d’acord. Fa molt poc, s’ha complert un any des que, el 13 de març –si la meva memòria no falla– començava el beneït confinament. El nostre benvolgut company durant gairebé tres mesos i que, segurament, ens ha canviat per sempre. Durant aquest temps, hem pogut descobrir diverses coses: el teletreball és factible, en la mesura que sigui possible, si l’empresa té voluntat d’implementar-lo i el tipus de feina ho permet i, és clar, si l’empleat hi està disposat. Perquè aquesta va ser una altra de les novetats: molta gent es va adonar que no està feta per estar tot el dia a casa, encara que això signifiqui treballar amb el pijama posat i acariciar el gat amb la música preferida de fons, mentre escriuen al teclat de l’ordinador. I, a conseqüència de tot això, el debat sobre la conciliació familiar va canviar d’eix.
Després va tornar la normalitat, o una cosa semblant, i el juny del 2020 vam tornar a les nostres rutines, més o menys afermades. Però la normalitat no era la mateixa. La mascareta s’ha transformat en la nostra amiga, bé, més aviat en part de la família, perquè com amb els familiars, a vegades la volem, a vegades l’odiem i moltes vegades, simplement la suportem perquè no tenim un altre remei. Ara hem de fer reserva per a entrar gairebé a qualsevol lloc, gairebé tots portem damunt la mateixa quantitat de dosi de gel hidroalcohòlic i crema hidratant de mans i ja ens hem acostumat a fer servir les paraules pandèmia, aforament i prohibit (fins i tot més que abans).
I aquí seguim, un any després, amb la paciència a flor de pell. No continua intacta, per descomptat, perquè l’aclaparament i la incertesa de les primeres setmanes i mesos van donar pas a aquest dia a dia ple d’anades i tornades; amb vacunes que funcionen i deixen de funcionar; amb major o menor confiança en els governs i sistemes; amb teories de la conspiració que van passar de tenir la veritat absoluta sobre l’origen del virus a demonitzar la indústria que està intentant tenir aquesta vacuna fiable que sembla ser, ens canviarà la vida; amb confinaments parcials; tests d’antígens; TMA; PCR i la llista continua i no fa la sensació que hagi de parar.
Però siguem optimistes, que el pensament positiu és una de les poques coses que ens queden a aquestes altures. I per descomptat, confiar en la ciència, que no serà tan sàvia com la seva mare, la paciència, però ens ha ajudat des que existeix perquè puguem viure millor i, sobretot, molt més que abans. Encara que hi hagi molta gent que s’obstini a fer-nos creure el contrari.