L’acompliment més representatiu de Jordi Cinca seria que sota el seu mandat la banca andorrana ha assolit l’estatus de personatge del Polònia. En el darrer programa, https://www.youtube.com/watch?v=WBVqyePrTBA, la coral dels Pujol, liderada per la mare superiora Ferrusola, feien el que els sortia de la punta del nas davant d’un banquer babau. Per evitar qualsevol dubte, a la taula d’aquest banquer babau hi havia el logo “Banca Andorrana” amb els colors de la nostra bandera. Tota la banca andorrana. Feia mal al cor, alhora que no podies evitar riure del nostre propi ridícul.

Es pot dir que si no surts al Polònia no ets ningú dins la societat catalana. Però per sortir d’aquesta manera, millor quedar-se a casa.

Mentre Òscar Ribas ens dona lliçons i inverteix els seus diners en llibres i mitjans de comunicació per divulgar el seu missatge d’obertura a l’exterior, diversificació, abandonament dels pilars econòmics tradicionals, homologació, estandardització internacional i passaport europeu, resultaria que a casa seva, al seu banc, se’n fotien dels missals, de la mare superiora, del mossèn i de tots nosaltres.

Mentre el ministre Cinca dedica temps i recursos públics a desfilar pels principals programes de TV3 i de Catalunya Ràdio –divulgant grans mentides com que els clients de BPA han recuperat tots els seus diners–, resulta que la síntesi que en fa el Polònia és un brutal esquetx que posa Andorra com a element central de la disbauxa dels Pujol. No es pot trobar una imatge més crua del ridícul institucional que vivim dins i fora d’Andorra.

Però el ridícul internacional d’Andorra no acaba als mitjans públics catalans. Malauradament, els dos ministres més “controlats” per Òscar Ribas, és a dir el seu vell secretari Jordi Cinca i el lauredià Gilbert Saboya, van fer-ne de les seves per Suïssa. Tristament, Toni Martí té massa feina amb els seus expedients com a arquitecte i polític de cafè a temps parcial, comptant vots per les parròquies. Ni veu venir les mogudes financeres que li fan.

L’objectiu del tàndem ministerial era el compte de valors de renda variable per un import d’uns 600 milions que està a nom de BPA a Credit Suisse. El seu objectiu era passar aquest compte de valors a un compte corrent amb la intenció de repartir aquests diners entre Vall Banc i BPA, de manera que BPA tindria un actiu líquid amb què tapar el forat de més de 70 milions que ha creat l’AREB. Evidentment, els clients de BPA patirien una important retallada. Però, com tuitejaria el gran Esteve Vidal, com aquell nen que sense criteri propi repeteix a la plaça del poble allò que sent a la taula de casa, les nostres autoritats pensarien que a BPA hi ha “923 casos de possible blanqueig”. Un cop criminalitzats els clients de BPA, les nostres autoritats pretendrien gaudir de la impunitat necessària per fer les retallades que creguessin oportunes.

Però alguns clients de BPA s’han cansat de ser insultats i espoliats. Cansats de l’esgotadora Justícia econòmica andorrana, han portat el cas davant de les autoritats judicials i administratives suïsses. Conforme a la seva tradició, les autoritats suïsses han actuat de manera diligent i discreta. Han fet el necessari per protegir el client de la banca, com sempre fan, i han posat el compte de valors de renda variable d’uns 600 milions sota la protecció i el control oficial suïssos. De moment, l’AREB no pot accedir a aquest patrimoni.

La vergonya internacional no es limita a un grotesc esquetx a Catalunya. Estem parlant d’un ridícul internacional davant de la comunitat financera protagonitzat per la Justícia andorrana, la nostra fiscalia, l’INAF i l’AREB. Cal recordar que les taules de la nostra Justícia estan plenes de demandes –i de querelles criminals– contra l’AREB i altres actors de la resolució de BPA. Cal recordar que la llei obliga que els casos relacionats amb el procés de resolució siguin preferents. Però mentre la Justícia andorrana allarga el desgast psicològic (per no dir tortura) dels clients de BPA fins a nivells inhumans; mentre la Justícia andorrana fa interpretacions pròpies de contorsionista per seguir la corda a les autoritats governamentals, la Justícia suïssa ha dit prou. Suïssa no permetrà un espoli mitjançant un compte a casa seva.

És evident que l’acció de la Justícia suïssa fa saltar pels aires el projecte Vall Banc. La presa de control del compte de valors per part de la Justícia suïssa confirma que molts comptes dels clients de Vall Banc estan mancats dels actius corresponents. De manera que Vall Banc no compliria les ràtios essencials i hauria de ser immediatament intervinguda per l’INAF. L’INAF no podria mantenir la situació d’alt risc actual que comporten els comptes mirall o duplicats entre BPA i Vall Banc sense crear un risc de contagi a tot el sistema andorrà.

Crec que és pertinent recordar que portem quasi dos anys avisant públicament i formalment que la resolució de BPA per la via d’una entitat pont i la seva posterior venda no funcionaria. Els qui van escriure la llei de resolucions (votada pel Consell General sense temps per llegir-la i molt menys per entendre-la) i els qui van dissenyar el procés de resolució es pensaven que les accions dels clients de BPA estaven a nom dels clients. Que les podrien repartir segons els convingués. Però estaven a nom de BPA. Estaven a nom del banc dins un compte a nom del banc a Suïssa. Eren, i són, un actiu del banc. Com passa a la resta de la banca andorrana. Aquest, i altres problemes en els quals ara no entraré, feien que la resolució de BPA per la via d’una entitat pont com Vall Banc fos inviable o extremadament cara per a tota la societat andorrana.

Recordem que des de l’estiu del 2015 la societat cooperativa Raiffeisen.ad va advertir formalment, per escrit, l’AREB dels greus problemes que tindria la via de resolució. També va exposar obertament els avantatges –per als clients i els empleats– que tindrien altres solucions com la reestructuració o la resolució per la via de la compra de tots els actius i passius traspassables de BPA en bloc. Unes solucions, expressades formalment com a ofertes de compra, que permetien evitar els centenars de milions de destrucció de valor que ha comportat la via de Vall Banc i, sobretot, que eren executables en unes poques setmanes.

No és important que nosaltres tinguéssim la capacitat de preveure dos anys enrere el fiasco que avui està passant, que ho poséssim per escrit, que féssim ofertes en ferm amb solucions alternatives que haurien funcionat. No cal insistir en el fet que l’AREB ni va contestar per escrit a les nostres ofertes, sinó que la maquinària de l’Estat va fer tot el necessari per menysprear les nostres paraules, accions i documents. El que és rellevant és que si nosaltres ho podíem preveure, altres experts financers ho podien preveure. De fet l’AREB estava perfectament informada. Sabien que portaven el sector financer de cap contra la paret. Però estaven convençuts que dins de BPA trobarien un femer de blanqueig tan monumental que legitimaria qualsevol mesura. Cadascú és lliure de pensar el que vulgui sobre els enormes beneficis que algú podria obtenir amb el corresponent espoli.

Avui, la realitat els ha fet perdre la seva temerària aposta i resulta que dins de BPA no s’ha demostrat l’existència de cap femer de blanqueig. Encara pitjor, resultaria que el gruix de la disbauxa dels Pujol, de la mare superiora, del mossèn i dels escolanets de la suposada xarxa de corrupció estaria al banc d’Òscar Ribas. Els mitjans de comunicació digitals i no digitals de fora d’Andorra en van plens. I cada dia més. Creant un verinós contagi a la imatge de tot Andorra.

El ridícul no pot ser major. Qui atura aquest ridícul internacional? Qui atura el corresponent contagi a tot el sector financer? I el contagi a la resta d’Andorra, agreujat per episodis esperpèntics com el de la mare superiora? Qui pagarà les destrosses d’aquesta borratxera de prepotència financera dels nostres polítics?