Controls i més controls. Aquesta seria la síntesi de la tornada d’ahir de Barcelona. Controls a l’entrada de la Seu i més controls a la frontera per part de la Policia andorrana. Suposo que en el cas espanyol els controls eren per buscar immigrants en situació irregular o qui sap què, i que en el cas andorr eren per trobar droga. El resultat va ser que un viatge de tornada que anava molt bé d’hora es va convertir en un trajecte d’una hora més de durada. Perquè, no us ho perdeu, el conductor de l’autobús, que fa set anys que cobreix la ruta, no s’havia trobat mai amb un control com el de la Seu. I qui s’havia trobat mai amb una situació així, amb tres cossos de policia –els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional– operant conjuntament? Ep, hi havia furgonetes, una cinta amb escàner com les de l’aeroport, vehicles, llums i una furgoneta que barrava el pas... Però és clar, només hi passaven les maletes i les bosses de mà dels qui en portàvem. Els qui no en portaven es van quedar dins de l’autobús. I a qui duia la marihuana que després va comissar la policia andorrana ni tan sols el van escorcollar. Certament, però, cal ser comprensius. Sense un gos ensinistrat o sense un registre exhaustiu dels seients de l’autobús, no haurien trobat mai res, perquè l’home en qüestió havia anat deixant les bossetes amb maria aquí i allà, a la part del darrere, i havia canviat de seient tres o quatre vegades. Això ho comentava un dels sis viatgers que ens vam quedar al bus després de fer parada a l’estació de la Seu, mentre esperàvem pacientment el veredicte de la Policia andorrana. Per cert, crec que en el control migratori de la Seu no van trobar res. En canvi, en el control andorrà, com ja us he avançat, sí que en van trobar. La conclusió de l’aventura és que els controls donen per al que donen, ni més ni menys. Ahir no van dir, com a les sèries, que a uns no els interessava la droga, sinó el trànsit il·legal. Però, és clar, l’experiència em va semblar força decebedora. No ho creieu?
