La Marine explicada als ‘indepes’

De veritat que m’havia fet la ferma promesa de no parlar-ne més, perquè la vida són quatre dies i no l’hem de perdre amb mindundis. Però justament ahir era un d’aquells rars dies que no pots deixar de veure TV3. És portentós i fascinant l’esforç que fan per entendre com pot ser que Marine Le Pen hagi guanyat a la Catalunya Nord. Ara que hi penso, on deu ser, exactament, això de la Catalunya Nord? Vol dir que hi ha una Catalunya del Sud,  i potser una de l’Oest, o és només una llicència poètica de l’estil de l’Alta Garrotxa, la de La punyalada i més amunt, que no en necessita una de baixa per tenir una existència física, real i concreta? És aquest també el cas de la Catalunya Nord? Hummm. En qualsevol cas, és entendridor l’esforç que dediquen a construir una geografia alternativa: primer van eliminar Espanya per dir-ne Estat, després li van agafar mania a la província i es van treure de la màniga el territori, però ara el que mola és referir-se a la vegueria de l’alt no-sé-què. No hi ha qui els entengui, però ells a la seva. Disculpin, en fi, la digressió i tornem a les presidencials. No em voldria fer passar per un politòleg d’aquests que fan una piulada, t’endossen un fil que sembla un streaming infinit i qualsevol hi posa cullerada. Però és que la cosa és molt senzilla. Tant, que no acabo d’entendre per què els costa tant de digerir que a Perpinyà i rodalies arrasi (de nou) el nacionalisme amb tics xenòfobs: és el mateix nacionalisme amb tics xenòfobs que governa la Catalunya Sud (!) des del 1980. Però amb estelada en lloc de tricolor. És d’una simetria perfecta. De veritat que no hi havien pensat?