Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Gibert

Manel Gibert

Filòsof i escriptor

 

 

La mascareta




L’aclaparament i la confusió davant situacions diverses s’accentua arran de les contra-diccions que percebo al meu voltant i les indefinicions d’experts epidemiòlegs, autoritats competents i superiors que ens renyen pel mal ús de les mascaretes, ens guien i ens fan perdre en els envitricolls de la pandèmia, ens manen i ens aconsellen. Llegeixo amb atenció els protocols i no n’acabo de treure l’entrellat, sempre m’assalta algun dubte. Desconec els motius de múltiples procediments, no entenc causes i conseqüències i qüestiono axiomes qüestionables, posem per cas la consigna que, quan no sapiguem què fer, apliquem el sentit comú, que és el menys comú dels sentits.
El desconcert és equiparable a l’ofec que m’embarga ara que he de dur mascareta durant moltes hores seguides. Entre les que conec (FFP2; la quirúrgica, que es veu que no protegeix l’usuari protector; C-3PO, tèxtils...), no n’hi ha cap que eviti la veu minvada i el mal de cap que espero que no sigui mai símptoma de positiu certificat en proves PCR, serològiques o Tatooine. Llavors, quan la separo de la cara, l’abaixo un moment per tal de respirar aire pur o me la trec tot barbotejant una disculpa, esgrimint l’excusa de la distància i al•legant alienació pulmonar transitòria, no em trec els escrúpols de sobre (en estirar-la, l’he tocada amb els dits), escolto per enèsima vegada la teoria dels desapren-sius (total, tampoc no serveix de res) o entomo estoicament comentaris reprovatoris dels histèrics, raça agressiva de pobladors de les arenes que en temps pandèmics ataca de nou.
No és que em senti culpable ni tingui mala consciència d’haver anat al costat fosc puntu-alment, però l’element imprescindible per sortir al carrer en la nova anormalitat en la qual el panorama permanent és una convenció de cirurgians arriba a asfixiar-me, literalment i a nivell mental. Com si Darth Vader (per cert, potser el seu model de casc integral amb respirador seria més efectiu que els escuts succedanis) m’escanyés sense tocar-me. M’atabalen les converses sobre tipus, comoditat relativa, preu, durabilitat, gomes... I m’ha passat que no em deixaven entrar en una farmàcia ni tapant-me la boca per comprar-ne una perquè l’havia oblidat a la tauleta de nit. En tinc pertot arreu, i encara així...
Pel que fa a la subjecció a les orelles, tema que mereixeria una trilogia galàctica, he vist, per exemple, lòbuls que per l’efecte de la pressió semblen caps de Sith. Jo tinc la sort que els aparells auditius (el nas no va parar de créixer, llàstima) em van quedar petits, igual que altres parts del cos que ensenyaria si en comptes de la mascareta m’hagués oblidat a casa la resta de la indumentària. De tota manera, engavanya i és font de dilemes. Quan tusso, esternudo o segrego mucositat per condensació, la indecisió em paralitza. En aquestes no em salvaria ni una face shield amb direct splash protection.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic

Voleu rebre alertes de les darreres notícies?