Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

La matriu




Recordo haver acudit al cinema amb un dels amics amb qui aleshores compartia la meva cinefília adolescent. Recordo que era a l’agost i que al cinema vam passar fred. Recordo que la sala petita del cinema Modern i que el meu i amic i jo fórem els únics espectadors de la sessió de tarda. Recordo que vam veure Matrix, de les avui germanes Wachowsky, que vam tenir la pel·lícula només per a nosaltres i que vam passar fred per la climatització d’una sala buida. I recordo que vam descobrir, bocabadats, el futur immediat del cinema. 
Després de The Matrix (1999) van venir The Matrix Reloaded (2003) i The Matrix Revolutions (també del 2003). A la trilogia inicial avui s’hi afegeix The Matrix Resurrections (2021), objecte del meu comentari. En aquesta ocasió la cinta la dirigeix Lana Wachowsky sense la seva germana i ho fa amb un enfocament que difereix del de les primeres pel·lícules, la presència de les quals és indubtable. I és que aquesta quarta part és una pel·lícula sobre les anteriors. És una pel·lícula que es considera, entre les crítiques que he pogut sentir, com autoconscient, la qual cosa no vol dir sinó que és autoreferencial i que desplega un metadiscurs entorn seu, que parla un nivell més enllà de la ficció i ho fa sobre si mateixa. En aquest sentit em recorda a Trainspotting 2 (2017), de Danny Boyle.
La pel·lícula ens explica què fou de Trinity i de Neo, els seus protagonistes, un cop finalitzada la seva odissea inicial. També ens diu què fou dels humans en la seva guerra contra les màquines. Tot i que els dos protagonistes conserven els actors que els interpretaren, la resta de personatges que ja coneixíem apareixen encarnats en altres actors, la qual cosa fa efectiva la sensació de renovellament alhora que de continuació. És una pel·lícula estranya, certament, perquè ens desacostuma a la visió de Matrix que romangué al nostre cap, però alhora hi reconeixem tot aquell món i també es fa més gran. Tot i això ens trobem que l’èpica de la guerra ha estat substituïda per la història particular de Trinity i Neo, història romàntica que s’intenta comprendre des d’una renovació feminista dels pressupòsits i de l’enfocament tradicional, així com des de la perspectiva del gir afectiu, aquell canvi en l’enfocament filosòfic que pren les emocions i els afectes com a matèria d’importància en els raonaments. 
A The Matrix Resurrections existeix un esforç de renovació idèntic a l’existent al primer Matrix i supera la seva fase autoconscient per advertir-nos del perill de l’aparença i de la necessitat de la recerca constant de la llibertat. Aquesta seria la lliçó que manifesta la continuïtat amb aquesta pel·lícula, la qual ressuscita l’esperit que em fascinà aquell dia d’agost tot i el fred de la sala.     

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte