“Tengas pleitos y los ganes.” Aquesta maledicció gitana no pot ser més certa quan es tracta de conflictes en una comunitat de propietaris. Si tens un plet amb els teus veïns, guanyis o perdis, ja pots anar pensant a canviar de niu… S’ha acabat la pau.

La mediació ens pot ajudar.

Les comunitats de propietaris són un microcosmos complex. Les divergències amb els veïns (tot i que comparades amb problemes mes greus puguin semblar bogeries), en realitat suposen situations d’extraordinàia repercussió en la qualitat de vida de la gent que les pateix. Podem trobar conflictes entre grups de veïns (per exemple, els que lloguen i els que no lloguen, o entre els residents i els usuaris ocasionals), o entre un veí i la comunitat (morositat), o entre dos veïns (discussions puntuals), o entre tots el veïns i l’empresa promotora o constructora, o inclús situacions en les quals tenim un gran percentatge de la comunitat contra un propietari (l’anomenat blocking, com es coneix el bullying o mobbing en veïnats ).

En tots aquests casos, és habitual que tinguem persones actives en el conflicte i persones passives (els que passen de tot) que amb la seva actitud tampoc ajuden en la solució. Persones amb una actitud passiva que no aniran a la Batllia, però a qui podem fer intervenir en una mediació.

És cert que la Llei de Propietat Horitzontal estableix mecanismes per defensar la comunitat davant d’acords lesius o activitats prohibides.

És cert que hi ha procediments per defensar els veïns davant de situacions lesives, il·legals o perjudicials per a un propietari o un grup de propietaris.

És cert que els administradors de finques, professionals en contacte directe amb el món de les comunitats, fan una feina fonamental per evitar i solucionar aquestes situacions difícils.

És cert que els òrgans interns de la comunitat –president, vocals...– dediquen molts esforços a aconseguir l’harmonia en la vida comunitària.

Però és més cert que ara tenim una solució alternativa a la judicial, a la qual es pot acudir quan els administradors i els veïns no vulguin involucrar-s’hi o no hi puguin fer més. Aquesta solució alternativa ens la pot portar un equip de mediació extern a la comunitat, que facilita la total llibertat d’expressió de les parts i garanteix la imparcialitat. La mediació en comunitats ens facilita veure més enllà del mapa, és a dir, ens ajuda a veure el territori. L’esclat d’un conflicte pot suposar l’existència d’una situació subjacent que no es podrà solucionar mai per la força de les vies tradicionals.

Podem treballar els antecedents, els incidents al voltant de l’esclat, podem treballar abans que exploti el conflicte, treure el sentiments que hi ha darrere de les posicions de cada part i treballar per a la solució global, no només per al conflicte puntual. D’altra banda, la mediació comunitària ens facilita identificar el líder, que moltes vegades no és qui parla o qui protagonitza el conflicte, aquest líder que no anirà a judici però que controla les tensions. I en sentit contrari, també ens permet tractar amb tot el grup que dona suport a una posició i no només a qui representi aquest grup. La mediació comunitària afavoreix el testimoni de persones que no volen anar a un tribunal, que no volen conflictes amb cap veí, que volen pau, que no volen significar-se, que volen confidencialitat...

Oi que tot això ens sona familiar?