Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Prat

Meritxell Prat

Periodista

 

 

La memòria oral que anem perdent




Un dels meus passatemps preferits és agafar els àlbums de fotos de casa i mirar-los i remirar-los recordant moments d’infància o intentant esbrinar qui eren els possibles “amics” dels pares en les seves fotos de joventut. Resseguir les imatges d’uns paisatges que em són familiars, però que sovint ja no tenen res a veure amb com són avui. Repassar les anècdotes explicades o les històries de la vida a pagès que el meu pare ens relatava quan la meva germana i jo érem petites i que un bon dia em vaig adonar que ja no recordava a la perfecció. El problema va ser que tampoc el meu pare era capaç de posar-hi tots els detalls. Per què mai ho vaig gravar? Per què mai ho vam posar per escrit? Les preguntes que no em canso de fer i que em fan posar el toc d’alerta cada vegada que trobo alguna situació semblant al meu voltant. Potser és per això que em dedico al que em dedico, a explicar el que passa i a recollir tot allò que encara hi ha algú que recorda que va passar. A deixar documentada aquella memòria oral que perdem amb cada padrí que se’n va. Aquelles històries personals que a un li sembla que no interessen a ningú, però que en realitat ens serveixen per explicar una època, un territori o una societat. I que si no tenim el protagonista, ja ningú més ens les podrà mostrar. Perdem la memòria i no ens n’adonem, fins que un bon dia vols esbrinar qui va obrir el cafè més famós del poble o com es divertia el jovent els primers anys de postguerra, i la realitat et cau a sobre com una galleda d’aigua freda: no queda ningú dels qui t’ho poden explicar. Guardem la memòria dels padrins, perquè ens serà més útil del que ens pensem per al demà.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic