Hi ha debats prou importants perquè els afrontem amb rigor. I l’Acord d’associació amb la Unió Europea n’és un. Precisament per això, quan parlem de coherència, de calendaris electorals i de suposades presses, convé recordar d’on venim.
L’any 2023, el PS i Progressistes-SDP ens vam presentar conjuntament a les eleccions generals. No és una interpretació ni un record selectiu: hi ha un programa electoral compartit, publicat i encara consultable.
I què proposava aquell programa respecte de l’Acord d’associació?
Reclamava més informació, debat públic i un tràmit d’exposició del text i, posteriorment, plantejava literalment la “convocatòria d’un referèndum sobre el text de l’Acord d’associació, previ a la signatura final de l’acord i la ratificació pel Consell General”.
És a dir, PS i SDP no només defensàvem el referèndum: el situàvem abans de la culminació institucional de l’Acord.
Han passat tres anys i les circumstàncies institucionals han evolucionat. Però també hem avançat molt. Avui ja no parlem d’un text en negociació. El text està tancat i, des del 16 de juliol, el document definitiu aprovat pel Consell de la Unió Europea és públic i es pot consultar íntegrament, també en català. El mateix Consell de la UE ha autoritzat la seva signatura.
Per això costa d’entendre que ara es presenti com una irresponsabilitat electoralista defensar que la ciutadania pugui votar aquesta legislatura.
Sobretot perquè no cal anar gaire enrere. El 15 de juliol d’aquest mateix any, PS i Progressistes-SDP consideraven públicament factible celebrar el referèndum abans de les eleccions generals. I el 30 de juliol Jaume Bartumeu afirmava que, si era possible, el referèndum s’havia de fer abans dels comicis.
Han passat només dos mesos.
En política es pot canviar de criteri. Però, si es fa, convé explicar què ha canviat. El que costa més d’entendre és que una posició defensada fa ben poc passi a presentar-se ara com una maniobra electoralista quan la defensa un altre.
I si es vol posar el focus en les aliances electorals, convé recordar que Progressistes-SDP també ha buscat i compartit acords amb altres forces polítiques, entre elles Demòcrates. Convertir ara una possible entesa entre forces polítiques en la clau per interpretar una posició sobre l’Acord és, com a mínim, una lectura interessada.
Per tant, afirmar que voler celebrar el referèndum abans de Nadal respon necessàriament a càlculs electorals és una interpretació política, no un fet.
És cert que el Govern situa la consulta després del consentiment del Parlament Europeu. Aquesta és una opció. Però també és legítim preguntar-se si, amb un text tancat, públic i aprovat pel Consell de la UE, cal ajornar una decisió que correspon a la ciutadania.
Podem discrepar sobre el millor moment. El que no hauríem de fer és convertir una diferència de calendari en una qüestió de legitimitat política o atribuir intencions electorals a qui defensa una posició que, no fa tant, compartíem.
Nosaltres mantenim una idea senzilla: el compromís és amb la ciutadania i amb el referèndum. Cal informació, debat, arguments a favor i en contra i totes les garanties necessàries.
Però també cal respectar els compromisos adquirits i evitar que el relat del present reescrigui allò que cadascú havia defensat fins fa ben poc.
Perquè en política es pot canviar d’opinió. El que costa més d’explicar és actuar com si mai s’hagués defensat allò que avui es critica.