‘La mestra’ Covid-19

Des que tot va començar, quan ens vam dir seriosament que hi havia perill real de contagi per a tots i que ens havíem de protegir amb un confinament global, el món ha canviat per complet. I amb aquests canvis de vida provocats per la Covid-19 també ha començat una transformació dels paradigmes socials que sostenen el nostre estil i mentalitat de vida, i una revolució interior en els individus.  
Tothom ho pot apreciar. S’estan donant en les vides de les persones molts canvis, moltes decisions crucials, molts processos evolutius de creixement personal amb un mateix i amb l’entorn. Tot s’ha accelerat d’una forma tan vertiginosa que el que abans podria passar en anys, ara està succeint en qüestió de mesos, setmanes o dies. Separacions en les parelles, la unió de noves parelles, sanacions familiars, ruptures en el clan familiar, autoconsciència de comportaments personals i transformació d’hàbits, canvis de feina, l’aposta per nous projectes professionals, canvis de casa... i un llarg etcètera. Algunes persones, com jo, que ens dediquem al món del desenvolupament personal, tenim la sort d’acompanyar i veure dia rere dia a tall d’estudi sociològic aquest gran canvi existencial que està patint l’ésser humà com a espècie i l’individu com a subjecte. I jo, almenys jo, pel que porto veient mesos en l’escolta diària de les vides de les persones puc afirmar que estem entrant en una nova era.
La nova era és la porta d’entrada a un nou món en tots els sentits, tant col·lectivament com individualment. Canvien les bases que fonamenten el sistema de vida social, els eixos estructurals de la societat, la lògica de pensament de la raça humana. Es crea una nova cosmovisió de la vida. I cadascú ha d’afrontar i enquadrar aquest canvi global en la seva pròpia vida personal. La nova era és el pas a un nou període, tal com va passar amb l’edat mitjana, el Renaixement, la modernitat, la contemporaneïtat i ara el capitalisme. I per què sabem que és l’entrada a una nova era? Perquè estem vivint una crisi a gran escala i perquè hi ha una revolució de la massa. Aquests són els dos factors que al llarg de la història s’han vist repetits cada cop que el món ha experimentat una transformació global. I en aquests moments nosaltres ho estem vivint així, doncs patim una crisi del sistema i la gent ja no creu en el sistema.
Un altre punt important a plantejar-se en aquesta nova era és quan realment es donarà el canvi i el pas definitiu. Això no passarà d’una dia per un altre, sinó que a poc a poc tot anirà transformant-se sense que ens adonem, i aquest temps de pas entre el món vell i el món nou durarà anys. Qui sap si seran els nostres fills o nets els que viuran la nova era amb total normalitat. El que està clar és que nosaltres ja estem vivim el final d’un món i, si volem adaptar-nos al nou sense que ens afecti negativament i sí positivament, hem de tenir consciència suficient per entendre per què s’està donant.
El motiu, com li ha passat en períodes de canvi en èpoques passades a la humanitat, és simplement el creixement de l’espècie humana com a raça. Tal com un nen va creixent i creixent en els diferents períodes de l’evolució d’un ésser humà, comprenent de cada etapa unes coses i unes altres, la raça humana també està immersa en aquest creixement evolutiu, i va entenent, descobrint, explorant, experimentant i aprenent. Els mestres antics, els anomenats laikas (savis de la saviesa antiga), diuen que ara mateix la raça humana està com el nen que passa a ser adult, entrant en una maduració i amplificació de la seva consciència i del seu esperit i cor. També esmenten que la clau principal que provoca aquest pas a la maduresa és el dolor. Fins que no es doni el dolor suficient per despertar no es passarà al nou ésser humà. M’imagino que per això ha vingut la mestra Covid, a fer-nos patir per ensenyar-nos el que necessitem saber per fer el gran pas evolutiu com a raça humana. Durarà més o menys temps, però la veritat és que el procés ja ha començat i ningú el pot aturar. Estem condemnats a evolucionar!