Mentre llegia la notícia d’un futur parc de dinosaures a Auvinyà una tórtora ensopegava amb els vidres de casa meva. Gràcies als molts fòssils que s’han trobat arreu, els dinosaures han esdevingut populars, però un bon dia es va extingir. Tots? La bestiola que va marxar tota destarotada, semblava voler recordar-me que no. Les dimensions d’un periquito, una gallina, fins i tot un estruç, queden curtes davant d’un titanosaure com els que van rondar pel Coll de Nargó del Cretaci. Podem intuir com n’eren de grans, gràcies al museu que hi ha al poble, i podem imaginar com es comportaven gràcies al darrer film de la tirallonga dels Juràssics Parcs. Va ser Spielberg, però,  qui en adaptar una novel·la de Michael Crichton  ens va fer somniar que existia la possibilitat de clonar-los. I potser sí que es clonaran a Auvinyà, però només la seva aparença. De moment no sabem quina mena d’olor desprenien. I si el Tiranosaure Rex, en lloc de rugir com un lleó refilava com una cadernera? Qui sap si  algun dels seus virus es podria convertir en letal per a nosaltres. Clar que, les dimensions d’un virus, i fins i tot un bacteri, res tenen a veure amb les dels dinosaures. I això que, tot i la seva mida, la seva existència ens han canviat, ens modifica i afectarà les nostres vides molt més que els més vistosos parents dels rèptils i de les aus.
Tot i la seva influència en els nostres destins se’m fa difícil pensar en un parc on poder identificar virus i bacteris. S’imaginen poder comparar bacils, com ara el que provocava la pesta amb el de koch, causant de la tuberculosi? ¿No seria educatiu mostrar el virus de la grip, que cada any ens visita, o alguna de les moltes modalitats de coronavirus, molt populars després de la darrera pandèmia? A la instal·lació, tampoc hi podria fallar el de la verola, tot i que es va anunciar, ja fa cert temps, que s’havia erradicat gràcies les vacunes. També es podria reservar un lloc d’honor al bacteri que provoca la sífilis i al de la gonorrea, sense oblidar-nos del virus de la Sida o el que provoca l’herpes zòster. Fins i tot es podria dedicar un apartat als que han sorgit de la ficció, com ara el gammapliomavirus que desferma el Tercer Origen, a la comarca de Llobarca, o el que converteix les persones en zombis. No cal dir que, aquest darrer, seria un dels més concorreguts de tot el parc. I fins ara, només he esmentat els que han canviat el destí de la humanitat amb patiment. Caldria reservar també una part de la instal·lació per a mostrar rèpliques que ens ajuden a viure, com ara les que formen part de la nostra flora intestinal. Qui sap si algun d’ells també havia estat als intestins d’alguna espècie de dinosaure!