No voldria semblar pessimista, però convindreu amb mi que no ha estat un bon hivern. No parlo del clima, em refereixo a la veritable bèstia de l’est: les notícies atuïdores que ens arriben des de qualsevol latitud, els fronts oclusos (i obtusos) dels informatius que amenacen amb provocar-nos serioses depressions (i no precisament atmosfèriques). Cues de gent fugint de les guerres; murs prefabricats contra immigrants “escaladors” (mare meva aquest monstre!); assassinats de nens convertits en espectacle; retallades de drets i llibertats que tant han costat guanyar. I mentrestant la classe política preocupada per mantenir les estratègies i les cadires. No s’entreveuen millores per a la primavera que iniciem.

Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres una recepta que m’ha salvat de l’alienació durant el llarg hivern: llegir poesia. No penseu que us vull entabanar amb homeopaties i remeis casolans. La poesia és un tractament ràpid, eficaç i que no té contraindicacions: uns mots, uns versos i el cor s’asserena i l’aire del teu voltant es torna net i transparent. La posologia la podeu adaptar a les vostres circumstàncies personals, però us indicaré la que a mi m’ha funcionat de meravella.

M’he posat un poemari al costat de l’ordinador, la finestra per on s’aboquen cada matí els diaris digitals que, pretesament, m’haurien d’informar i que presenten una escletxa molt traïdora: els comentaris anònims que acompanyen les notícies. Sovint no puc resistir la temptació de llegir-los. Vosaltres tampoc, oi? Feu-me cas i abans de contaminar-vos amb tanta estupidesa i mala baba, regaleu-vos uns versos. No hi tornareu.

Un altre poemari el podeu desar a la cartera o la butxaca on dueu el mòbil, allà on us arriben les piulades, el Facebook i altres improperis de la tecnologia. No cal que us esborreu de les xarxes, però a més d’intercanviar uns m’agrada o unes fotos amb els vostres amics virtuals, intercanvieu també paraules valuoses com pepides d’or.

El tercer espai és a la tauleta on teniu els llibres de lectura, el bàlsam perfecte per al qual no trobeu mai el temps necessari. Llegir uns versos o un breu text poètic és tan senzill, tan assequible que no tindreu excusa de cansaments o de migranyes pertorbadores.

Finalment, permeteu-me que us faci algunes recomanacions. Tenim a Andorra una collita excepcional de creadors de poesia escrita i visual. Cito sense ànsia de ser exhaustiu les produccions més recents. Ahir es va presentar a La Fada Ignorant Repetició i diferència, de Toni Caus; avui és el torn de La noche roja, de David Arrabal, i demà Si diem Andorra..., una antologia de poemes premiats al Concurs de poesia Miquel Martí i Pol. Afegiu-hi Fragments de paisatge, amb textos de David Gálvez que acompanyen les il·lustracions de la Mònica Armengol. I busqueu també A l’ombra del solstici, els haikus de Manel Gibert il·lustrats pel Sergi Mas, i Del Pas de la Casa, menuda memòria, de la poetessa Marta Deu.

Que ningú es molesti si m’oblido noms i títols; ben al contrari, us prego que completeu la llista amb les vostres propostes i us convido a convertir un hivern cruel en un hivern fascinant, com diria el mestre Margarit.