Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

La via mineral




Vull acabar aquest recorregut per les vies de la relació entre art, literatura i natura amb aquell fonament –més que simbòlic– de les nostres existències: la roca. I dic més que simbòlic perquè hi caminem, basteix les nostres cases, els nostres sostres, durant molt temps va contenir els murs de les terrasses possibilitant cultiu a la muntanya i és d’una presència insubstituïble en el nostre paisatge.

Però la roca també és perillosa, ho sabem. Per això contenim la seva embranzida darrere les xarxes metàl·liques, protegim les carreteres dels despreniments, observem amb angúnia les tarteres, com si fossin a punt de caure. També perforem, dinamitem –i les primeres vagues i manifestacions obreres venen d’aquí–, piquem i fem lloc a la falda de la muntanya per als nostres edificis i els nostres eixamplaments viaris. La roca no ens és cap desconeguda.

Per abordar aquesta relació em remetré a una troballa recentíssima –tot i els anys de la seva publicació– i que ha inspirat la concreció d’aquest article. És el catàleg 5 trajectes, del 1996, la primera edició dels Tallers d’art que s’instal·laren a l’actual caserna de bombers de la Massana. En formaren part, entre aquests cinc artistes, el Joan Canal i la Trudy Kunkeler.

Vull parlar de les seves contribucions perquè són les més pertinents sobre el tema al qual dedico l’article d’avui. Com en tota ocasió, em refereixo a alguns exemples que no esgoten les mostres d’aquesta relació –d’aquesta via–, si es comença a buscar se’n trobaran a la literatura i les arts. Vegeu, sense anar més lluny –i portant a col·lació un bri d’actualitat–, quin és el destí d’en Targa, personatge principal a La nouvelle Andorra, d’Isabelle Sandy.

La contribució de l’artista berguedà Joan Canal en aquella ocasió va ser del tot sorprenent. Supera el que comprendríem com a relació amb la pedra. I la supera a través del ritu. La pedra es transforma en màscara, en vestit, en element adossat al cos humà. Representa i alhora pesa. És tan primitiu com el seu nom evoca. I la fotografia de la posada en escena d’aquells rituals, d’aquells cossos que amb la roca esdevenen genis, es conserva en llibres de pissarra. Roca, ferro, corda i cossos. M’agrada particularment el vestit dels tres cercles de pissarra superposats. Sobre el suport em semblen un ready-made afortunat, com un sistema solar privat del centre; sobre el cos els trobo un exercici de voluntat, la dificultat de ser aquell centre.

De l’artista holandesa Trudy Kunkeler m’agraden les fotografies de la pedra. Hi ha una mirada molt afinada que trobaria, a la roca viva, una geometria en brut i una poesia de la força mineral. Aquesta és la meva sospita, la meva intuïció sobre la mirada que representen aquelles fotografies. No em cal, ho confesso, gaire cosa més. És la roca, en la seva configuració natural, tal com la trobem a les tarteres i a les parets vora el riu, allò que em detura, allò que m’absorbeix. No hi ha pareidolia ni fenòmens mòrfics similars, tot es redueix a contemplar la pedra pura llançada a l’exterior.

La mateixa artista té, però, un altre treball fotogràfic de raó i factura ben andorranes: la roca enxarxada. Aquí, a la roca, se l’hi suma l’acer i es testimonia l’intent de contenció. Presos en conjunt, aquella simple imatge ens enuncia quin ha estat el nostre passat i el nostre present. Però gaudeix també d’aquella qualitat de bellesa buida de raó. Una qualitat rara, però que per apreciar-la només ens cal mirar la muntanya, mirar-la de prop, quiets, concentrats en la vibració imperceptible, sorda, del material.

La roca està coneixent una revalorització en el nostre discurs simbòlic i cultural. Ara mateix la roca rep homenatge en diferents aspectes, però la pedra ja hi era. La roca sempre ha estat allà. Potser és per aquesta raó que la recuperem en temps d’incertesa: la roca i el temps geològic és allò proper que més s’assembla a l’eternitat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic