Avui torno a escriure un article de reivindicació. Un article que vol posar de relleu el talent nacional.
Dilluns passat vam poder veure aquest talent plasmat en la cerimònia d’inauguració dels Jocs dels Petits Estats d’Europa. Una cerimònia que vaig poder gaudir des de la grada de l’estadi Nacional d’Andorra però que ja em sabia de memòria, donat que he format part de l’equip que n’hem fet la música. Tota la música, feta ad hoc per a la cerimònia. Un equip on també hi havia el Carlos Lozano, el Miguel Espinosa i el Pere Revert, uns músics i productors de gran nivell, que es dediquen a la composició i producció per a cinema i videojocs des de fa molts anys. Ha estat un honor i un plaer poder treballar amb ells.
La banda sonora que ha sortit d’aquesta unió ha estat èpica quan ha calgut, divertida, moderna i emocionant en els moments clau, com en la versió de l’himne d’Andorra cantat magistralment per la Laura Martín, una andorrana que està vivint de la música fora de les nostres fronteres, a Madrid, fent musicals. I per donar el colofó final, la cançó dels Jocs, Seguirem lluitant, cantada per tres artistes del país, el talent emergent de la Julia Sart, i els consolidats i ben coneguts del públic andorrà, Mar Capdevila i Patxi Leiva, que van animar la part final de la cerimònia ballant sobre el magnífic escenari i fent ballar els atletes sobre la gespa del Nacional. Cal destacar també l’aparició de l’ONCA, amb el magnífic solo de violí de l’Àlex Arajol i la participació del Cor dels Petits Cantors i l’Albert Adellach amb la buna.
Més enllà de la música també era molt emocionant veure tot de cares conegudes del món de l’espectacle local, tots amb els seus auriculars amb micròfon, donant ordres i dirigint els interiors de la cerimònia, fent sortir els fallaires i la batucada quan calia, fent córrer el Valiret, que és com es diu la mascota dels Jocs, perquè no l’enxampés la nena que volia recuperar la torxa robada. La implicació en la direcció artística de la Mònica Vega i la Vero Pérez ha estat clau, lluitadores com sempre i preparades per assolir els resultats, sempre amb un somriure i una paciència infinita.
També era talent andorrà tot el camp dels visuals, des de les pel·lícules en què veiem els nens sortint d’escola i recreant uns Jocs Olímpics al bosc i el furt de la torxa, que duien tot el fil narratiu de la cerimònia, fins als gràfics que acompanyaven els actes i les danses, fets per l’equip del Marc Colomines i l’Hèctor Mas, deixaven el públic hipnotitzat; una lluna gegant que es descomponia en partícules, unes línies que interactuaven amb l’Ari Loan i el Xavi Pérez mentre ballaven.
En resum, ha estat una gran feina de producció feta amb el cor i amb el cap per un equip increïble, sense voler deixar-me ningú vull agrair la confiança al Toni i la Glòria, i al Pep Antón, la Nacha, el Martí, el Gerard, el Marc i tothom que d’una manera o una altra hi ha estat involucrat.
