Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Hèctor Pérez Marín

Hèctor Pérez Marín

Docent

 

 

La música, una droga que dona sentit a la vida




Els músics dediquen molt temps de la vida a aquest art per diferents motius. Amb un propòsit econòmic, perquè és un treball, no sols un passatemps, pot ser que gaudim amb la tasca, però habitualment hi ha molta inversió i moltes hores d’estudi i sacrifici al darrere. També hi ha causes socials, ja que la música és un gran cohesionador de masses, pot utilitzar-se amb motius altruistes, fent que un grup de gent s’uneixi al voltant de la música per a un bé comú.

Una altra raó és l’entreteniment, fer passar una bona estona a un col·lectiu, fer que la gent surti de la quotidianitat per endinsar-se en un clima festiu o en un moment d’escolta plena on la realitat passa a segon pla. Finalment, el propòsit més artístic és el de transmetre. Aquest sentit està destinat a aquelles persones que tenen un cervell especial. Aquelles que en escoltar un passatge sonor generen una gran densitat de fibres connectores del còrtex auditiu i les àrees que processen les emocions.

Generar una emoció així a una persona té d’alguna manera el significat de deixar part de l’ànima de l’artista en aquest plànol de l’existència. Per a un músic, això és tan significatiu que pot arribar a agafar grans riscos econòmics o d’inversió de temps per aconseguir fer arribar aquesta experiència al major nombre de gent possible.

Però el fet de poder transmetre no és l’únic que enganxa els músics. Principalment, aquesta petita dependència o obsessió es genera per la sensació de fluir que té l’artista quan realitza la seva activitat creativa. Un cop finalitzada una interpretació musical, el mecanisme de recompensa del cos s’activa desprenent dopamina mesocortical. Aquesta recompensa alhora proporciona dopamina mesocortical, que genera una motivació i una atenció focalitzada al voltant de l’activitat artística.

Per finalitzar aquesta espiral del flow, la dopamina del sistema de recompensa ampliat també actua generant un manteniment de l’hàbit. Aquesta roda (recompensa, motivació, acció; recompensa, motivació, acció...) afegeix una bona dosi d’endorfines, oxitocina i sovint, fins i tot alguna injecció d’adrenalina. Totes aquestes substàncies generadores de plaer (inclosa la dopamina) fan que l’activitat musical pugui convertir-se en una petita obsessió, ja que pot arribar a funcionar com una subtil droga.

D’acord, però... quina droga més meravellosa, que ens permet connectar amb les emocions personals i del col·lectiu. Pot ser que per aquesta raó els músics estan una mica als núvols, ja que una dosi diària d’aquest sentit del fluir absolut, amb tot el seu moviment hormonal corresponent, té com a conseqüència que quan surten de l’activitat, la quotidianitat de la realitat se’ls fa una mica menys estimulant que aprofundir en el fet d’expressar el món intern mitjançant la creació.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic