La naturalesa cobra els seus drets

Avui dia el Fener és un carrer de la part obaga d’Escaldes Engordany. És estret, amb poca llum, amb un ambient fresquet i roman poc conegut per la gent. I és així des de fa més de vuitanta anys, des que l’avinguda Carlemany, el carrer principal com l’anomenen els turistes, el va relegar a un segon lloc, discret i aixoplugat del bullici de la vila.
Però és que el Fener era, fins a mitjan segle XIX, un poblet petit i humil com la resta de nuclis habitats de les nostres valls a l’època. Tenia unes vuit cases, una cinquantena d’habitants i una església. El Fener era un poblet que formava part del quart d’Escaldes i era un nucli veí dels poblets d’Escaldes i d’Engordany. Molt més lluny, i després de passar prats, camps i boscos, hi havia Andorra la Vella al sud, i Encamp, amb els poblets de Vila, el Tremat, la Mosquera i les Bons al nord. 
El Fener va desaparèixer, segons testimonis de l’època, arrasat per una esllavissada, moviments de terreny i una esquerda aterridora que s’havia obert per les pluges torrencials dels darrers dies. Era la nit del 16 d’abril de 1865. Fa poc menys de 157 anys.
No hi va haver danys humans. Només materials. La terra s’engolia un poble amb tots els records i les històries de vivències recents i passades. Per sort i sobretot pel seu seny, els habitants, alertats per les pluges torrencials i atemorits per l’esquerda que es va obrir a la part oriental del poble, havien abandonat llurs llars i s’havien refugiat a casa de parents i de veïns a Escaldes o a Engordany.
El poble va desaparèixer, la fúria de la naturalesa se l’havia empassat.
Els experts que l’han estudiat atribueixen aquesta desgràcia a la sacsejada geomorfològica que va patir tota la conca mediterrània en aquell mateix moment per l’activitat dels volcans Vesuvi i Etna i a la presència de les aigües termals d’Escaldes. Sembla que les erupcions dels volcans a Itàlia van provocar el que s’anomena borrasques sísmiques en un radi important de la conca mediterrània que causen apertures d’esquerdes i d’avencs en el terreny. A més, es veu que els grans corrents d’aigua que baixaven de Prat Primer van entrar en contacte amb les aigües termals per l’esquerda que s’havia obert, i van causar així efectes devastadors.
Sigui el que sigui, el cert és que el nostre país està situat en una àrea inestable com és la serralada dels Pirineus, amb diverses incidències geològiques i geomorfològiques. 
Avui dia el nostre país compta amb experts i professionals com geògrafs, geòlegs o enginyers que treballen a Govern, al Cenma, a Euroconsult o a la Fundació Marcel Chevalier, que han plasmat en mapes geomorfològics, geològics i geotècnics tot el Principat. I a una servidora, quan consulta la cartografia de Govern, www.ideandorra.ad/geoportal, una pàgina excel·lentment elaborada i de molt fàcil manipulació, li entren calfreds quan veu la quantitat de zones de perillositat geològica que hi ha a tot el país i en les quals s’ha edificat. Diria que no se’n salva cap parròquia.
I aquí estem, seguint agredint el nostre entorn geològic, paisatgístic i mediambiental i lamentant les esllavissades o els accidents geològics que puntuen els anys com les inundacions de 1982, l’allau d’Arinsal de 1995, les caigudes de blocs rocosos a la solana de Santa Coloma el 1998, el 2001 o el 2012, l’esllavissada de la Portalada el 2019, els torrents a Aixirivall el 2015 o a Bixessarri fa uns mesos. I això sense parlar de l’esllavissada lenta i imparable a raó de quatre mil·límetres per any del Forn de Canillo, o dels terratrèmols de petita escala que vam notar fa tres mesos a quasi tot el país.
Val a dir que tota aquesta problemàtica la tenim estudiada, identificada, cartografiada i monitoritzada. Els experts ho saben i n’alerten, però malauradament no se’ls escolta prou.
I tornant a la desaparició del Fener fa un segle i mig: només en queda un carreró a Escaldes per  recordar-nos que aquest poblet va existir.
Venturós 2022 per a tothom.