El 26 de febrer passat, el cap de Govern va informar els membres del pacte d’estat sobre l’acord d’associació que la Comissió Europea havia acceptat incorporar una adaptació al text de l’acord per permetre limitar la compra de béns immobles per part de no residents. Posteriorment la qüestió ha estat al centre del debat polític i social els darrers mesos, i Progressistes-SDP hem insistit que la inversió estrangera no pot ser un obstacle per a l’accés a l’habitatge de la ciutadania. Estem contents d’aquesta decisió de la Comissió Europea, però ens preguntem si aquest pas serà suficient per tractar les arrels del problema.

L'augment desmesurat dels preus de l’habitatge ha agreujat una situació que ja era crítica: la manca d’habitatge públic a preu assequible i l'absència de mecanismes efectius per regular els preus dels lloguers, especialment en les zones més tensionades. Aquest problema s’ha vist agreujat per la compra massiva de propietats per part d'inversors estrangers, sense cap control real sobre l’impacte d’aquesta pràctica en l’accés a l’habitatge per a la ciutadania. El Govern ha actuat de manera tardana i desorganitzada, sense una resposta efectiva fins fa poc.

Fins aquesta legislatura, més d’una dècada després que esclatés la crisi de l’habitatge, el Govern de DA no ha començat a adoptar algunes mesures que, al nostre entendre, van en la bona direcció, com la construcció d’habitatge públic a preu assequible, la proposta de limitar els pisos turístics per recuperar habitatges per al lloguer residencial i la revisió de l’impost de plusvàlues per combatre l’especulació. Però cal reconèixer que els efectes d’aquestes iniciatives no seran immediats. La construcció d'habitatge nou, per exemple, requereix temps abans que els pisos estiguin disponibles per a la ciutadania, i els resultats de les mesures no es veuran fins a mitjà i llarg termini.

En canvi, la limitació de la compra d’immobles per part de no residents podria tenir un impacte directe i més immediat. No obstant això, el Govern haurà de demostrar que té la voluntat de dur a terme una regulació efectiva, més enllà d’un gest simbòlic per alleujar la pressió pública. Aquesta mesura ha de servir per protegir el dret a l'habitatge dels residents, i no ser només una concessió per calmar les crítiques. La seva implementació ha de ser concreta i efectiva.

Per tant, cal demanar com tenen pensat els Demòcrates concretar aquesta adaptació en l'acord d'associació. Quins mecanismes de control es posaran en marxa per garantir que la limitació realment contribueixi a millorar l'accés a l'habitatge? Tot i que l’acord amb la Comissió Europea és un avenç, la manera com es concreti la seva aplicació marcarà la diferència. La resposta a aquestes preguntes serà fonamental per mesurar si el Govern de DA està realment compromès amb una solució eficaç per afrontar aquest problema.

Progressistes-SDP continua defensant que posar setge a la inversió estrangera destinada a especular amb el mercat immobiliari ha de ser una prioritat política, econòmica i social. No es tracta de restringir la inversió estrangera de manera indiscriminada, sinó d’establir un marc clar i sostenible que beneficiï la societat en el seu conjunt. Altres països han adoptat mesures similars i és perfectament possible compatibilitzar l’obertura econòmica amb la protecció dels drets bàsics de la població.

L'acord d'associació pot ser una oportunitat per corregir errors del passat i garantir un creixement equilibrat, però només si es prenen decisions valentes i coherents. La implementació d’aquesta limitació no ha de quedar en mans d’interessos particulars ni de lobbys immobiliaris, sinó que ha de respondre a una visió de país que prioritzi el benestar de la ciutadania. Ara, el Govern té l’oportunitat de demostrar si està a l’alçada del repte.