La Nit Literària

Com bé sabreu, el vespre del passat dijous, 9 de novembre, l’hotel Guillem d’Encamp va acollir la quarantena edició de la festa de les lletres andorranes. Em refereixo a la més que coneguda Nit Literària, que des del seu començament organitza el Cercle de les Arts i de les Lletres, entitat cultural degana i, cal dir-ho, amb un prestigi solcat amb esforç i comunió durant tota una colla de dècades. Aviat en farà cinquanta de la seva fundació. El Cercle i la seva nit escenifiquen el treball dut a terme durant anyades per un equip d’intel·lectuals i pensadors del país, encapçalat per Joan Burgués i Martisella, representatius de tota una generació, nascuda i culturitzada en el moment en què el nostre país alçava el vol i s’agermanava amb el progrés econòmic i social. El comerç i el turisme van afermar un sector terciari potent encapçalat per un empresariat emprenedor, sorgit del no-res, amb afany i esperit de treball. Aquest dinamisme econòmic aviat es traduí en una necessitat de desenvolupament cultural, sobretot en el basat en la divulgació de la llengua a través de la literatura: els jocs florals i el certamen de la Nit Literària en són els exponents. La gent del Cercle simbolitzen el sector intel·lectual d’aquella Andorra d’una economia puixant que desembocaria després de molts anys en l’actual. Es tracta d’una fornada de dones i homes instruïda darrere dels taulells dels comerços i a les universitats franceses, amb un arrelament al passat, i amb una visió progressista i innovadora de l’esdevenidor.

Aquesta singularitat que encara avui representen és la que també encarnen avui els patrocinadors dels diferents premis, com és el cas del malaguanyat Enric Palmitjavila, empresari, mecenes i andorrà de mena, vinculat amb la cultura i el saber, personatge per desgràcia també irrepetible en aquesta societat actual, individual, inestable i líquida.

La Cultura del Cercle és la de picar pedra durant prop de cinquanta anys, quaranta dels quals amb la Nit, la de dinamitzar la creació literària en tots els gèneres o la de creure en la gent i l’empresariat per tirar endavant. Tots uns conceptes allunyats del que representa aquesta actitud de queixa perenne i viciada de certa intel·lectualitat, ennuvolada i amb ínfules de nou-ric, que vol ser universal, però que en realitat exposa una visió empetitida i degradant del saber. Un enfocament decadent que exposa una manca de personalitat i una potència mental obstruïda pels deliris de grandesa.

La Nit del Cercle és la festa de la literatura d’Andorra. Quaranta anys de treball ho demostren. No calen pensaments estèrils per contrariar-ho. Per aquest motiu la seva difusió i la dels seus premis ha de traspassar els límits estatals i obrir-se al món de la cultura en llengua catalana, com el referent que és del nostre petit país.