Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Pere López

Pere López

President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata

 

 

La nit més màgica




Calor, il·lusió i màgia. Ja torna a ser aquí la nit més curta, una de les que més m’agraden perquè és completament diferent de la resta. Malauradament la pandèmia va fer que l’any passat no poguéssim celebrar-la com es mereix, però aquesta nit la revetlla de Sant Joan tornarà a ser una realitat. Les falles estaran al carrer, potser de manera diferent a com estàvem acostumats, però amb les ganes de tots els que les fan possible i dels que la gaudim des de fora. Veure aquelles boles de foc giravoltar enmig de la foscor... Em sembla màgic. Gràcies, fallaires per tota la feina que feu!

He de reconèixer que, tot i que m’agraden molt, la cultura de les falles m’és força desconeguda. Sé que la cremada de Sant Joan d’Andorra la Vella està catalogada des del 2010 com a Patrimoni immaterial d’interès cultural d’Andorra, però per exemple, sabíeu que la fusta de les falles tradicionals prové del beç i que no es poden començar a fer fins que l’escorça, cap al mes de maig-juny, salta de forma natural? I que ara es fan amb paper reciclat i estan embolicades amb una malla de galliner que va lligada amb una cadena amb les quals les fan rodar? 

La diferència entre la falla tradicional i l’actual, segons he après amb Albert Roig a través de les càpsules que va elaborar l’Institut d’Estudis Andorrans durant el confinament, és que la primera va entrar en desús perquè, en ser natural, embrutava més el terra de la ciutat i era més fàcil que hi hagués incidents pel foc i per això ara només es fa servir en ocasions puntuals.  

Investigant sobre aquesta festa també he descobert que el 1905 va venir a Andorra el Comte de Carlet i posteriorment va publicar un document on es fa referència a les falles com a folklore del país, així com que la tradició es va perdre als anys cinquanta perquè es van treure del nucli urbà pel risc que comportava jugar amb foc enmig del carrer i que no es va recuperar fins a tres dècades després. I tot i que avui és una festa compartida, abans hi havia rivalitats entre barris perquè cada un d’ells defensava que la seva falla era la millor i que cremava més estona que les altres. Unes falles que recordo que, quan era petit, mirava atentament molt sorprès per la seva magnitud i per les enormes flames.

Em sorprèn descobrir com ha patit una evolució espectacular en els darrers anys. Una de les frases més repetides que diem tots els pares és “Compte no et cremis!”, però abans eren els infants qui les cremaven i no els adults! Ara és al revés i es comencen a introduir els nens i les nenes amb “falles de llum”, boles il·luminades que van lligades a un cordill i que fan el mateix efecte òptic que les de foc. La festa s’ha reinventat de mica en mica i també ha introduït elements com les capes o la figura del fallaire major, que durant els primers anys era simplement un cap de colla i que ara és un personatge representatiu de tots els fallaires. 

I cremar falles no només ho fa Andorra la Vella, tot i ser la més popular! També podem gaudir amb fallaires d’Escaldes-Engordany, la Massana, Encamp i Ordino. Un fet que referma l’interès de la ciutadania. De fet, és una tradició molt arrelada als Pirineus i això va permetre treballar en una candidatura transnacional presentada per Andorra, Espanya i França per ser Patrimoni Cultural immaterial per la Unesco. Una fita que es va assolir el 2015 i que va permetre enriquir la festivitat que aquesta nit tornarem a gaudir gràcies a l’esforç de tots els que la feu possible.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic