Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

La nòria de la presó: qui hi puja ja no en baixa

Autor: Jordi Capdevila López


Estic tancat al centre penitenciari de la Comella des del 23 d’abril del 2016 per un delicte relacionat de contraban. Suposadament em trobava a prop d’un magatzem per sostreure-hi 70 caixes de tabac destinades a Espanya. Però això ja és aigua passada. Em van condemnar a dos anys de presó ferma, mentre que als altres dos implicats se’ls va imposar penes de 45 dies de presó i vuit mesos condicionals.

Vaig complir els dos anys. El dia de la meva llibertat era diumenge. A les 9 del matí, al mateix mòdul, un funcionari em va fer firmar tres anys més. No es va desplaçar ni una secretària judicial. Els dos primers anys per una causa que es remunta al 2012, quan vaig ser agredit a la porta d’una discoteca, amb fractura de mandíbula que va requerir trasllat urgent a Barcelona perquè m’operessin. Encara no sé qui em va agredir i la policia no ho va investigar. Per què, si es tracta de Jordi Capdevila? El més surrealista d’aquest cas és que la víctima vaig ser jo, i em va costar dos anys per les amenaces i insults que vaig proferir una vegada agredit.

El tercer any és per un cas similar. Una nit que tornava a casa em vaig topar a la porta de l’edifici amb un individu que consumia cocaïna. La primera reacció va ser treure’l del portal a empentes, i sí, amb algun cop contra les escales. En el judici em va caure un any condicional, però aprofitant que estic a la Comella se suposa que l’he de complir sencer. I això, un delicte menor de lesions. En canvi, la persona que consumia a la porta de casa ni el van condemnar ni la policia es va molestar a investigar. Me les vaig carregar jo. Fa anys que pateixo aquesta persecució.

Al gener del 2016, abans de Reis, me’n vaig anar amb la meva parella d’aleshores a la Seu per llogar-hi un pis. Volia esperar que s’aclarís què passava amb les dues persones que havien detingut pel cas de suposat contraban. Feia quatre mesos dels fets que m’imputaven, i em dedicava a transportar tabac per tot Espanya. Tenia llogats tres cotxes en un concessionari andorrà. El cert és que en vaig tornar dos, i que em vaig quedar amb el tercer, un Seat Toledo que en un d’aquests viatges es va avariar i no arrencava. Li vaig demanar a un intermediari que me’l guardés fins que arreglés els meus problemes a Andorra. No m’amoïnava el temps que el cotxe hagués de passar a Lleida perquè seguia pagant-ne el lloguer i tenia bona relació amb els treballadors del concessionari. La primera sorpresa va ser quan em va venir a buscar la meva parella per entregar-me a la Batllia, tal com havíem acordat amb l’advocat. No hi vam acabar d’arribar. Ens van detenir a Sant Julià. Als dos. A ella, també, tot i que no havia llogat mai cap cotxe.

La segona sorpresa és que el concessionari havia denunciat el cotxe. De seguida els vaig comunicar a través duna amiga on es trobava i el contacte de la persona que el custodiava. De fet, en aquells moments el vehicle estava a Andorra i el cas no m’amoïnava gaire. Em vaig centrar en l’acusació per contraban.

El cas és que mentre em trobo a la Comella complint pena per aquest cas, em citen de la Batllia. M’acusen d’apropiació del vehicle i el fiscal general demana dos anys més de presó. No m’ho podia creure. Que m’haguessin demanat d’abonar l’últim mes i mig de lloguer, que és el que quedava pendent. Però, dos anys! És clar, com que es tracta del Jordi Capdevila...

Però tornem enrere, perquè m’he saltat l’any de condemna que també m’ha caigut mentre estic intern. Sembla que en el moment de la detenció van trobar dos o tres bitllets falsos procedents d’un dels viatges de contraban que havia fet a Alacant. El cas és que em van jutjar per moneda falsa i em van condemnar a un any, quan l’article 431 del codi penal detalla que cal que et detinguin amb moneda falsa per valor superior als 600 euros, amb la intenció de posar-la en circulació i sempre que pertanyis a una banda dedicada a la falsificació. En el meu cas no es complia cap d’aquestes circumstàncies. Vaja, que m’haurien d’haver condemnat a una multa del doble o el triple de la moneda incautada. Potser un arrest. Però com que soc el Jordi Capdevila, un any de presó ferma.

El que volia dir és que la Justícia ha de deixar de mirar el teu passat, t’ha de permetre refer el teu futur. Ningú a qui tractin d’aquesta manera podrà aconseguir-ho. Com pots intentar reinserir-te així? En els
anys que fa que soc a la presó he vist entrar i sortir sempre les mateixes persones. I això em fa pensar que si un dia tens la mala fortuna o el mal cap de pujar en aquesta nòria, ja no en pots baixar. La meva vida, en fi, ja me l’han arruïnat, però em queden forces per seguir lluitant per reunir-me un dia amb la  meva petita i la meva estimada mare. Sempre penso en elles.

M’acaben de comunicar la sentència pel cotxe llogat. Culpable! Dos anys més de presó. És surrealista. En total, n’hauré complert vuit. Ho he d’assimilar. No em queda altre remei que aguantar. Ells manen. Ara em toca dir-ho a la família. I em fa por.
Fins aviat.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic