Veig atemorida com en sèries i pel·lícules es normalitza el consum de drogues fins a extrems que, al meu parer, són preocupants. Em preocupa que es normalitzi el consum de certes substàncies, com poden ser la cocaïna, les amfetamines i altres, igual que anys enrere es normalitzava el fet de fumar i es continua fent amb el beure. I sabem ja les conseqüències nefastes que té el consum de drogues, siguin del tipus que siguin, fins i tot d’aquelles catalogades com fluixes, o aquelles que sent considerades dures la societat té normalitzades i fins i tot fomenta, com pot ser l’alcohol.
Ho veiem en nombroses sèries i pel·lícules, que sembla que l’estrany és aquell que no consumeix aquest tipus de substàncies. Em preocupa perquè projecten una imatge de normalitat exagerada. En una sèrie espanyola que he vist recentment trobem polítics que no se n’amaguen i fins i tot metges que, fora del seu horari, prenen de tot. Com si fotre’s una ratlla de cocaïna fos el més normal del món, i fins i tot fos recomanable (no oblidem que és un metge qui de festa pren el que sigui).
Ara potser em direu que sí, que és normal i que l’estrany és que hi hagi algú que no ho faci, que l’estranya soc jo. I això potser encara em preocupa més, que aquestes sèries i pel·lícules siguin un mirall de la societat en la qual visc, on el consum de substàncies com la cocaïna i la gran varietat de drogues sintètiques estigui tan estès.
No negaré que hagi provat algunes coses de jove, però a d’altres sempre els he tingut por. He vist com aquestes substàncies transformen la gent, com els fa perdre els sentits i deixen de ser ells. I penso que lluny d’incitar al consum d’aquestes a través del cinema i la televisió el que cal és desincentivar-lo.
