Els darrers mesos, diversos episodis de violència entre joves han encès les alarmes de tots i totes nosaltres. Episodis en espais públics, que poden posar en qüestió la sensació de seguretat que, fins fa poc, era un dels principals actius del nostre model de convivència.
És precisament en aquests moments que cal reconèixer i valorar la feina dels cossos especials de seguretat, que treballen cada dia –amb professionalitat i vocació de servei públic– per garantir la seguretat de tothom, que actuen de manera coordinada per prevenir, actuar i contenir situacions de risc.
Ara bé, no podem obviar una realitat incòmoda: aquests professionals sovint desenvolupen la seva tasca en condicions laborals que no estan a l’altura de la responsabilitat que se’ls exigeix. Falta d’efectius, jornades excessives, manca de recursos tècnics i formació contínua insuficient són només alguns dels factors que posen en risc tant la seva salut com l’eficàcia del servei. Exigir seguretat de qualitat passa també per garantir condicions laborals dignes i estables als qui la fan possible.
En un context cada cop més complex, la resposta ha de ser ferma però intel·ligent. Reforçar els cossos especials no és només una qüestió de múscul, sinó també d’estratègia i coneixement. Per això defensem una seguretat moderna, democràtica i adaptada a les noves realitats socials.
La seguretat, però, no es construeix només amb patrulles. Cal treballar des de l’arrel, des de les escoles, els serveis socials i els espais de lleure. Cal invertir en polítiques de prevenció, educació emocional, suport a les famílies i alternatives reals per als joves que avui se senten exclosos del sistema. Però quan cal intervenir, els cossos especials han de disposar de tots els recursos, la formació i el suport institucional necessaris per fer la seva feina amb garanties.
Des del Partit Socialdemòcrata continuarem apostant per un model de seguretat integradora, amb l’equilibri just entre drets i responsabilitats. I ho farem sempre amb el convenciment que una societat segura és també una societat més lliure, més cohesionada i més justa.
Perquè la seguretat no és només una prioritat: és una condició per a la convivència. I això comença per cuidar els qui ens cuiden.
