Diuen estupideses, fan bestieses, són cruels, però no són estúpids, ni tampoc –amb excepcions– incultes. Això sí, menyspreen tot el que ignoren, que és molt. Són ultres. Estan arreu: a Moscou, a Washington, a Buenos Aires, a Budapest, a El Salvador, a Roma i també a Andorra. Es dediquen –com deia Serrat– “a sembrar calumnias y a mentir con naturalidad”. Tenen mitjans ingents a l’abast per “fer-se sentir”, per fer arribar als ciutadans les seves boles: premsa comprada, digitals de dubtosa paternitat, xarxes socials, algoritmes orientats. Menteixen, “usan la colonia y el honor/ para ocultar oscuras intenciones/ son sicarios del mal”, però la gent crèdula s’ho empassa tot; potser per mandra o per recollir les engrunes?
Bons prestidigitadors, són mestres en l’adoctrinament, utilitzen hams per arrossegar els ciutadans des d’alguna de les seves preferències cap a la totalitat de la ideologia extremista: “Nada por allá, nada por aquí/ visto y no visto y nos la meten doblada”. Així, alguns aficionats als toros o la caça acaben comprant tota la mercaderia extremista: racisme, xenofòbia, odi a l’immigrant, masclisme, defensa de l’Estat mínim, neoliberalisme, violència, negació del canvi climàtic o de la necessitat de les vacunes.
Són narcisistes: “Resulta bochornoso verles fanfarronear/ a ver quién es el que la tiene más grande”. Utilitzen mercenaris i homes de palla, encara que també hi ha magnats protagonistes: ”No conocen ni a su padre cuando pierden el control/ ni recuerdan que en el mundo hay niños/ nos niegan a todos el pan y la sal”. Tampoc s’estan d’expressar sense cap pudor el seus arguments: el poder, els diners, les armes. La seva raó és la força: la que donen els diners i també la força més bruta i brutal, la militar. Ho estem veient a Palestina i a Ucraïna: “Experimentan nuevos métodos de masacrar/ sofisticados y a la vez convincentes”.
Aprofiten qualsevol esdeveniment per intoxicar. Segons ells, si hi ha incendis la culpa és de l’Agenda 2030 de Nacions Unides (alguns ignorants diuen de la Unió Europea), que prohibeix la desbrossada; si hi ha inundacions la responsabilitat és dels meteoròlegs, que són uns ineptes i ganduls incapaços de predir quant, com i on caurà la pluja. “Juegan con cosas que no tienen repuesto/ la culpa es del otro si algo les sale mal”. Però per moltes proves en contra que aportis, ells segueixen amb el seu raca-raca.
L’Agenda 2030 no prohibeix res; marca uns objectius de desenvolupament que sigui no només econòmic, sinó equilibrat, sostenible i social. Això és el que no toleren: ells viuen de sotmetre, explotar, discriminar, agredir, maltractar i matar. Aquesta és la seva agenda, la de sempre, la mateixa de Hitler, de Stalin, de Franco, de Mussolini, de Pinochet o de Videla... “Hijos del demonio, no tienen otro dios/que la codicia, ni más ley que el mercado”. Reivindiquen la meritocràcia, però els seus mèrits són de pertànyer a les castes privilegiades. “Vean con qué destreza esos tahúres de postín/ reparten juego con cartas marcadas”.
El pitjor és que els deixem dir bajanades i fer atrocitats sense contradir-los, per por que es molestin. Perquè –a sobre!– aquests i aquestes bandarres tenen la pell molt fina, no admeten cap crítica i “en nombre de quien no tienen el gusto de conocer/ nos ponen la pistola en la cabeza”.
La veritat és que, no sé si també els passa a vostès, però, com deia Joan Manuel Serrat fa 40 anys: “Entre esos tipos (y tipas) y yo hay algo personal”.
