El degoteig d’estudis, enquestes i profecies apocalíptiques –amb qüestionable base científica– sobre l’escenari que se’ns presentarà amb el postcoronavirus és imparable. Per això és necessari consultar fonts fiables, professionals i objectives que no intenten influir una audiència atemorida, sinó informar per orientar en la presa de mesures eficaces i realistes.
Startup Genome és una organització d’assessorament en polítiques i investigacions adreçades a institucions governamentals compromeses amb fer créixer l’ecosistema de l’emprenedoria i les startup. A finals d’abril va publicar les conclusions d’una enquesta feta a un miler d’emprenedors i fundadors d’startups de 50 països (Impact of Covid-19 Crisis: Insights from Global Startup Survey with the Voice of the Entrepreneurs) que posa llum sobre l’impacte d’aquesta crisi sanitària que s’ha convertit en econòmica en les petites empreses. 
La dada més preocupant que reflecteix aquest estudi és que la majoria dels petits negocis es quedaran sense diners a l’octubre, i només una quarta part podrà aguantar a un any vista. A més, aquest impacte negatiu el suporten en gran mesura els empleats. Tres quartes parts d’aquestes empreses han aplicat polítiques de reducció de costos laborals i s’han vist obligades a iniciar expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), quan no directament acomiadar el personal a temps complet (fins a un 67% de treballadors han patit alguns d’aquests dos procediments a Europa).
Sens dubte, l’informe mostra un panorama desolador, però també mostra algunes conclusions esperançadores, que alimenten un moderat optimisme en forma de reorientació dels negocis cap a fórmules B2C (Business-to-Consumer) o comerç electrònic directe, és a dir un format de venda directa del productor al client a través de l’e-commerce. 
Les dificultats (quan no la impossibilitat) d’anar a les botigues físiques, ha alterat les rutines i hàbits de compra en els consumidors, que s’han derivat cap a internet. I les previsions són que el comerç electrònic continuï creixent a mesura que raons com no poder veure o tocar el producte deixin de ser un element dissuasori per a realitzar una compra digital. 
El canvi de paradigma és evident i imparable, i necessita un marc que afavoreixi la implantació d’aquests models de negocis. Les empreses que amb prou feines arribaran al mes d’octubre sense flux de capital el programa extraordinari d’avals (o crèdits tous) per a empreses i autònoms aprovat per Govern amb l’objectiu de resoldre dificultats per fer front a les despeses de funcionament i als pagaments habituals. Però aquestes partides cobriran un màxim de tres mesos de funcionament. Així que serà necessari posar la mirada més enllà del curt termini. 
Per això, mentre el Govern decreta sobre la regulació de la venda interior de productes i serveis, a distància o mitjançant el comerç electrònic, que no siguin estrictament de primera necessitat; haurem de reclamar mesures similars per desenvolupar aquest comerç electrònic amb l’exterior per tal de competir en igualtat de condicions que la resta de països. 
Un marc favorable que hauria d’arribar amb una reconversió del comerç tradicional cap a l’economia digital. És evident que les startups tecnològiques i els seus ecosistemes han esdevingut clau en la recuperació econòmica derivada de la crisi del 2008 i han creat llocs de treball més sostenibles. Aquesta nova crisi hauria de servir per accelerar aquesta digitalització de l’economia. 
La transició d’una economia com la nostra tan dependent del comerç requereix un compromís real del nostre Govern cap aquest canvi. Una de les paraules clau de l’executiu davant la crisi sanitària ha estat la corresponsabilitat. Ara demanem que aquesta paraula s’adreci en forma d’aposta real cap a la digitalització de l’economia. Els autònoms, emprenedors i petits empresaris ens adaptarem al canvi. I el nostre Govern hauria de ser el motor per aplanar el camí cap a la reconversió del comerç a Andorra.