L’arribada dels grups d’inversió és un clàssic en el món de l’esport. El diner públic o el del totxo fa temps va tancar l’aixeta. Els clubs estan cada cop més ofegats. El Club Vòlei Andorra ho va intentar amb un empresari generós de fora del país que no va aparèixer i va deixar el club totalment nu, amb totes les vergonyes a la vista. A la lliga de futbol també han entrat, i més d’una vegada de manera totalment incontrolada, com també van ser les seves marxes. Ara l’FC Andorra està a punt de tancar amb l’empresa Kosmos, que té com a president el defensa del Barça, Gerard Piqué. Això de tenir jugadors i tècnic del país passarà a millor vida. La identitat canvia, i ara s’apostarà per liquidar el deute i intentar pujar a segona divisió A. Moltes vegades en l’esport dos més dos no són quatre. Quina és la por? Els fons d’inversió no estan en aquest negoci, sinó que estan en el negoci dels diners, i quan s’avorreixen, igual que altres que juguen amb els diners, retiren totes les seves activitats econòmiques deixant desemparats els jugadors i clubs. Esperem que la mà invisible del capitalisme esportiu no esclati aquí com ha passat a altres clubs dels països veïns. Ningú vol perdre els seus diners encara que sigui multimilionari. La lectura positiva de tot plegat és que si hi ha paciència de l’esmentat grup inversor que vingui es podria tornar a gaudir de futbol d’elit i els jugadors més joves del país es podrien emmirallar en tots ells. La idea potser no és tan romàntica com la d’ara, però deu vendre més l’altra que aquesta. Els colors ja no existeixen. En tot cas el millor que hauríem de fer és no alarmar-nos si els jugadors marxen on paguen més, ja que els clubs també trien el millor postor per no ofegar-se.