Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

La ‘Nova història’




Quan l’historiador francès Fernand Braudel va publicar, fruit de la seva tesi doctoral, el llibre La méditerranée et le monde méditerranéen à l’époque de Philippe II el 1949 va revolucionar la visió de la història. La historiografia es mudava amb una mirada innovadora, trencadora i global. A França i a part d’Europa neixia una nova escola històrica anomenada Nova història lligada a la revista de recerca Annales, amb Lucien Febvre, Marc Bloch, Pierre Vidal Naquet i Emmanuel Leroy Ladurie. 
Així, Braudel en el seu llibre, en comptes de fer un estudi convencional cronològic parlant de la política del sobirà, dibuixa una geohistòria centrada en una triple temporalitat: el temps geogràfic (de llarga durada), el temps social (la conjuntura) i el temps de l’actualitat (curta durada).  
Dita visió va trencar amb la cronologia i la història vertical de la historiografia tradicional i va marcar una nova temporalitat dividida en tres formes, multidiciplinària i de llarga durada. 
Aquesta escola historiogràfica ha permès descobrir i copsar la història com un tot a partir de plantejaments de la llarga durada que poden ser anys, dècades i segles i des d’una perspectiva multidiciplinària.
Així, la Nova història pren en compte els processos cíclics de llarga durada, les seves variacions, les evolucions socials, econòmiques, geogràfiques o biològiques. Com poden ser els canvis de les infraestructures, dels hàbitats, dels pobles, els condicionants del medi i també l’evolució i les adaptacions de l’ésser humà al medi geogràfic, al clima, als fenòmens climatològics o geològics, a les malalties, i també a l’evolució de les mentalitats, de la cultura, de la llengua, de les creences, entre molts altres factors.
I fent hipòtesis sobre Andorra, prenent la Nova història com a referent, em venen una multitud de preguntes. A tall d’exemple: Com i on vivien els habitants de Caselles a l’edat mitjana? Prenc la hipòtesi que no devien ser massa pobres, ja que van poder costejar l’artista o els artistes que van pintar i sobretot que van elaborar el Crist en majestat d’estuc a l’església de Sant Joan? Tot i que s’ha trobat una necròpolis al voltant de l’església (del costat del pàrquing i a la carretera general) l’arquitectura civil (les cases) ha desaparegut. I em pregunto, per què? L’església de Sant Joan està enmig de corredors d’allaus: els habitants van ser víctimes de múltiples esllavissades, d’allaus? La toponímia de Caselles apareix en els mapes fins al segle XVII. Després només hi ha les cases dels sagristans que conreen (això també està documentat) i a partir del XVIII ja només es menciona l’església de Sant Joan. No queda rastre de res. Què va passar? Ho desconeixem.
I aquest és només un petit exemple de les moltes incògnites i de les zones d’ombres que tenim a la nostra historiografia i que al meu humil entendre el Relat nacional que s’acaba de presentar podia permetre anar aclarint i descobrint.
Així, quan vaig entrar i explorar el nou portal, historia.ad creat dins del marc del Relat nacional m’esperava trobar quelcom de nou. Una escola innovadora de la història. Però no. I reconec que estic un pèl decebuda de veure que és un portal que no aporta res de nou més enllà de posar en un mateix web estudis seguint el prisma cronològic vertical de la història més tradicional que hem fet fins ara.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte