La nova zona única d’IVA que canviarà Andorra

El 18 de gener passat, la Comissió Europea va tirar endavant la creació d’una nova zona única d’IVA. Això vol dir que tota venda dins del mercat únic europeu s’haurà de fer segons l’IVA aplicable en el país del comprador. Per evitar fraus i distorsions es confirmen definitivament uns tipus mínims d’IVA.

Si Andorra signa l’acord d’associació per accedir al mercat únic, la nova normativa de la zona única d’IVA afectarà l’activitat econòmica d’Andorra per dos costats:

1. En primer lloc, Brussel·les posa fi a l’actual sistema on una factura de venda, per exemple d’una empresa espanyola a una empresa francesa, sigui sense IVA. La nova normativa de zona única d’IVA obliga que, quan una empresa d’Espanya faci una venda a una empresa o particular de França, la factura s’haurà de fer amb l’IVA aplicable a França. L’empresa espanyola cobrarà aquest IVA del seu client francès, el liquidarà a la hisenda espanyola i, seguidament, la hisenda espanyola compensarà l’IVA amb la hisenda francesa. D’aquesta manera Brussel·les s’assegura que tota venda dins del mercat únic europeu quedi subjecta a IVA. Per tant, si Andorra s’associa al mercat únic europeu i obté la lliure circulació de béns i serveis, passaria a tenir l’obligació de cobrar IVA de tot client situat a qualsevol punt del mercat únic europeu. Seguidament, liquidar aquest IVA amb la hisenda andorrana, que compensaria amb la hisenda del país del comprador.

Per tant, si Andorra signa l’acord d’associació s’acabaran les exportacions amb IVA zero i també les importacions amb IVA zero. Les vendes des d’Andorra a qualsevol país del mercat únic tindrien el mateix IVA que el corresponent al país del comprador.

2. En segon lloc, per evitar deslocalitzacions i fraus, Brussel·les confirma unes regles de joc igualitàries per a tothom dins del mercat únic europeu. Es confirma definitivament el tipus general mínim de l’IVA d’un 15%. Els estats membres del mercat únic europeu podran aplicar un tipus reduït del 0% a uns productes. També podran establir uns altres tipus reduïts entre el 0% i el 5% i dos tipus reduïts més entre el 5% i el 15%.

Però Brussel·les exigeix que la mitjana de l’IVA suportat pel conjunt de béns i serveis dins d’un territori del mercat únic sigui del 12%. Brussel·les també exigeix una llista de béns i serveis que han d’estar forçosament subjectes a un tipus igual o superior al 15%, entre ells: tabac, carburants, alcohol, jocs d’atzar, electrònica i serveis financers. Els sonen familiars?

En aquest escenari d’una zona única de l’IVA dins del mercat únic europeu, sembla tècnicament impossible i políticament improbable que Brussel·les permeti un acord d’associació amb Andorra –que obri la lliure circulació de béns i serveis entre el mercat únic europeu i Andorra– mentre Andorra tingui un IVA (IGI) del 4,5%. Seria massa fàcil fer esquemes de deslocalització d’IVA. Evidentment, ens poden donar un parell d’anys de propina. Però si volem entrar amb total llibertat al mercat únic europeu tot indica que haurem de tenir un IVA general mínim del 15% i una mitjana mínima d’IVA del 12%.

Pregunto als empresaris andorrans si ho podran suportar. Els preus en els nostres comerços i establiments turístics estan al límit per ser competitius amb els veïns. Per tant, qualsevol increment de l’IVA (IGI) per apropar-nos als mínims establerts per Brussel·les, serien a càrrec del marge del comerç o establiment turístic d’Andorra. Poden aquest motors econòmics andorrans absorbir un increment d’uns 10 punts de l’IGI? Em sembla que no. Crec que aquests motors econòmics es veurien obligats a imposar retallades als lloguers o als sous dels empleats, o tancar.

Toni Martí es manté al poder comprant relacions amb diners públics. Ha incrementat el pressupost per pagar el que ha de pagar. Ha creat tots els impostos del menú. Ha apujat la pressió fiscal al 25,2%, similar a la dels Estats Units. Però el dèficit segueix viu i el deute públic superarà el límit de la regla d’or. El seu model d’obertura econòmica es confirma com un sistema de deslocalització fiscal fortament perseguit per la normativa BEPS de l’OCDE. El resultat és que sols han vingut empresaris per obrir comerços que fan competència dins del mercat andorrà.

Toni Martí ha deixat Andorra sense model econòmic, sense model fiscal competitiu i amb més factures de clients polítics que ingressos. En aquestes condicions, l’acord d’associació amb zona única d’IVA porta a la inviabilitat econòmica i a la desaparició d’Andorra com a estat sobirà. I fixi’s que ni he parlat del tabac! Encara hi ha solució. Mònaco ens demostra una solució brillant, Liechtenstein ens demostra una altra solució brillant. Simplement cal una regeneració política. Andorra necessita un projecte amb contingut que vagi més enllà del miserable clientelisme de vots per mantenir famílies polítiques.