La pandèmia que ens roba temps

Viure lluny de la família sempre és un hàndicap a l’hora de compartir temps amb els teus. I si treballes caps de setmana i festius, ja ni en parlem. No sempre pots compartir dies importants amb pares, germans, tiets o cosins i a mesura que et fas gran, i els teus pares també, t’adones que allò que et molestava tant quan eres adolescent (haver d’anar amb els pares a tot arreu o passar hores amb ells per força), ara ho trobes a faltar. El temps passa massa ràpid. I la pandèmia encara ens n’ha robat més. Primer pel confinament total, després per les restriccions de mobilitat i ara perquè la gravetat del virus ens obliga a ser prudents i, per tant, hem retallat dinars, celebracions i, en definitiva, hores de companyia i de compartir anècdotes i històries perquè no sigui que el virus ens prengui més ràpid encara aquells que més estimem. Segurament tots tenim la sensació que la maleïda Covid ens va prendre un any, el 2020. La nostra rutina es va aturar, els nostres costums, els bons i els dolents, i la vida ens va fer un gir de 180 graus. Tots vam posar grans expectatives en un 2021 que ens havia de tornar la tan anhelada normalitat, però una vegada més el virus ha fet de les seves. Els mesos d’estiu potser van ser el més semblant a la normalitat que hem tingut en aquests quasi dos anys. Ara tornem a acabar l’any amb unes festes retallades, prioritzant la salut. I és evident que no podem fer una altra cosa, perquè estar bé és el que més compta. Però això no treu que la sensació sigui agredolça, veient que per segona vegada ens han pres temps d’una vida que passa volant.