Serradells, setembre del 2016. El curset de natació de la nena, ja ho saben. El temps de pujar una estoneta de res al Xiqui Parc, despullar-la, nedar, vestir-la i marxar ens sortia per un euret d’aparcament. Febrer del 2017: fer exactament el mateix ens costa un euro i mig. Ara em diran demagog, i potser sí, però resulta que el carrer la Llacuna continua semblant una estupenda cort. En canvi, no puc evitar pensar que una part d’aquests 50 cèntims de més serveixen per pagar les copetes del chill out gratis total de la Rotonda. Divendres ho explicava amb exactitud Mireia Suero; només hi afegirem ara el diguem-ne factor Paperassa: el mercat del col·leccionisme que se’ls va posar entre cella i cella als cònsols ara fa un any. El més pintoresc és el motiu: “No ho veig, a la Rotonda”, diu Marsol, perquè és “massa comercial.” Massa bon lloc, vaja, per a uns arreplegats com els paradistes. Així que proposava desterrar-los al mercat de la Vall. I van dir que no, és clar. Un any després, n’han fet prou amb dues tardes amb la cònsol Marín per trobar nova ubicació a Escaldes: el passatge d’Arnaldeta, a tocar de Vivand. D’acord, potser no és Coprínceps, però tampoc l’inhòspit pont de La Poste, una broma amb mala bava. De tot plegat el que més incomoda és la sensació d’arbitrarietat que deixa la liquidació del mercat; la sospita que a alguns exquisits els feien nosa, els tenderetes –com si els del mercat de les Arcades tinguessin gaire més glamur– i la pregunta definitiva: quantes vegades s’havia deixat caure l’honorable senyora cònsol pel mercat? I els honorables senyors consellers? Marxaran els turistes, tancarà el chill out com l'ocurrència que és, i no tindrem ni Paperassa. Una jugada rodona.
