La parcialitat de l’Administració destrueix 300 milions

La resolució del 18 d’abril passat de l’Audiència Nacional reafirma que les activitats d’un seguit de xarxes xineses investigades, incloses les vinculades amb les operacions de Gao Ping i les suposades operacions de compensació de Pallardó, serien simplement operacions de frau fiscal. De diner B. Una decisió judicial que evidencia l’exageració amb què van actuar les nostres autoritats quan van destruir BPA –i la vida de més d’un empleat i client– sota la falsa hipòtesis de criminalitat de les operacions de Pallardó amb Gao Ping a Andorra.

Davant d’aquest fet, cal revisar l’actuació de les nostres autoritats quan van destruir més de 300 milions d’euros de clients, empleats i socis de BPA, i van afectar greument tot el sector bancari andorrà.

Avui em centraré únicament en la disposició legal que obligava l’AREB. Per decretar la resolució de BPA, l’AREB estava obligada a verificar que en un procés de resolució de BPA la destrucció de valor fos inferior a la destrucció de valor en cas de liquidació del banc. Unes valoracions que han de ser fetes per experts independents.

L’AREB afirma que va encarregar aquestes valoracions a PwC i a Key Capital. Dues empreses que difícilment es poden considerar independents a causa del seu paper fonamental en el procés de resolució.

Qüestionada la independència real de les empreses valoradores, analitzem el contingut de l’informe de PwC del 30 d’abril del 2015. En realitat, PwC sols va fer els números per a dos escenaris hipotètics de liquidació: l’Escenari I, en què PwC suposa un interès inversor raonable per adquirir els actius objecte de liquidació, i l’Escenari II, elaborat sota una hipòtesis de menor interès per part dels inversors.

La conclusió de PwC és que, en un escenari raonable de liquidació, la destrucció de valor de BPA seria de 314 milions, mentre que, en unes condicions pitjors de liquidació, les pèrdues serien de 582 milions (pàgina 12 de l’informe). Pel que he vist en aquest informe, però, PwC no va fer l’estimació de la destrucció de valor en cas de resolució.

Per tant, serien totalment falses les afirmacions de l’AREB que l’informe de PwC estimava que en un escenari de resolució la destrucció de valor de BPA seria de 313 milions, quan aquesta xifra correspondria a l’estimació de PwC per a un escenari raonable de liquidació. L’AREB també hauria dit oficialment que, en un escenari de liquidació, la destrucció de valor de BPA seria de 582 milions, quan aquesta estimació correspondria a l’estimació de PwC per al pitjor dels escenaris. De forma que l’actuació de l’AREB seria incompatible amb la llei8/2105 per:

–Tirar endavant una resolució sense disposar d’estimacions de la destrucció de valor en cas de resolució.

–Contractar valoradors que no complirien amb el requisit legal d’independència.

–Aplicar directament una destrucció de valor de 313 milions a BPA sense cap base independent, destruint el seu capital social, deixant a zero els estalvis de qui va invertir en preferents, deixant a zero comptes d’empleats i accionistes i fragilitzant el sector bancari.

Per arrodonir el disbarat, hem de recordar que l’AREB va declarar l’obertura del procediment de resolució de BPA el dia 27 d’abril del 2015. És a dir que l’AREB va iniciar la resolució de BPA tres dies abans de l’informe de PwC. Un fet que evidencia encara més la manca de rigor, independència i objectivitat en les actuacions de les nostres autoritats.

Si la Comissió BPA del Consell General disposa d’aquest document, seria imperdonable que no haguessin actuat. No cal dir que poso a la seva disposició la documentació que menciono i que, evidentment, està a mans de la justícia.

La situació per a Toni Martí i el seu equip esdevindria més que delicada si es confirma que cau el fonament de la causa 81 (macrojudici contra BPA), tal com considera l’Audiència Nacional i si es confirma que l’AREB hauria tergiversat les estimacions de PwC per justificar el procés de resolució i per implementar una destrucció de més de 300 milions que hauria estat innecessària.

A la vista dels disbarats a què estem arribant, poden estar segurs que, a les properes eleccions, es presentarà una candidatura que posarà punt final al destructiu absolutisme que ens governa. Una candidatura que es basarà en quatre punts que Andorra necessita urgentment:

Sí a una Andorra europea però no a sotmetre’ns a la burocràcia de Brussel·les.

Sí a una justícia independent elegida directament pels ciutadans.

Sí a una reactivació econòmica a partir d’un modern model fiscal i societari d’èxit similar als models de Mònaco i Liechtenstein.

I sí a un retorn de la centralitat política al Consell General acompanyat d’un reequilibri de poder entre Govern i comuns per assolir una Administració descentralitzada.

Ja n’hi ha prou.