La passió per llegir

Acabo de llegir un article del gran escriptor Arturo Pérez Reverte titulat Libros que nunca leeré. En l’article, comenta que li agrada anar a les llibreries de llibres vells i usats perquè sempre hi troba alguna cosa interessant, encara que sigui una edició diferent d’un llibre que ja té. Aquesta compulsió per comprar llibres fa que la seva biblioteca tingui alguna cosa que qualsevol persona a la qual li agradi llegir pot compartir també: la pila dels llibres pendents. L’interessant de Reverte és que, en lloc de preocupar-se perquè aquesta pila cada vegada sigui més gran, la gaudeix perquè segons ell, els llibres el defineixen, els hagi llegit o no. I hi estic d’acord, perquè això és la fidel prova dels nostres interessos i sensibilitats. Almenys intel·lectuals, ja que no són ni les úniques ni aquesta és l’única manera de demostrar-ho, si és que, és clar, fa falta demostrar res. 
A mi m’encanta llegir. I una cosa de la qual m’he adonat amb els anys és que per a mi, els llibres i la música poden ser una molt bona definició d’una persona. 
Per descomptat que puc estar equivocat, i òbviament no utilitzo aquesta regla per mesurar la gent que conec, però em serveix per a tenir una primera aproximació. Per això, sempre que vaig a casa d’algú per primera vegada, em fixo, si és que en té, en la prestatgeria. I el segon pas és veure si dins aquests prestatges hi ha llibres i música. Al final, no és més que una anècdota, però m’agrada aquesta idea.
Jo, amb el temps, he après a gaudir, com Reverte, d’aquesta pila de llibres que no para de créixer i que segurament no arribaré a acabar mai i que, per descomptat, tampoc m’aturo a fer càlculs sobre la quantitat de dies, setmanes o mesos que necessitaria per a fer-ho. A més, aquesta pila té una particularitat: l’ordre en el qual es van llegint aquests llibres no obeeix a res en particular, i molt menys a l’ordre d’arribada. Hi ha títols que es troben a baix de tot i que haurien d’haver sortit fa molt d’aquí, i no obstant això continuen al mateix lloc. El que em fa recordar a una altra frase, d’Alejandro Dolina, un escriptor argentí que, parlant sobre la lectura, va dir això: “La gent no vol llegir, vol haver llegit”. Perquè som així i a vegades actuem a cop d’impulsos o de determinats interessos o d’inquietuds que són pròpies del moment. Però com també diu Reverte al seu article, tots tenim llibres a la biblioteca que encara no hem llegit i dels quals podríem afirmar que no llegirem mai. Però els necessitem aquí. M’imagino que, així com aquesta passió de sentir el paper a la mà en contraposició a llegir en digital té una mica de fetitxe, també ho és saber que tal autor o tal altra obra descansa als nostres prestatges. I això és l’única cosa que importa.