La pau de Bastanist
El començament d’una anunciada onada de calor ha marcat l’inici de l’estiu. L’intens verd dels prats enriquits per les aigües de les pluges primaverals s’enrossirà pròximament mentre les temperatures pugin termòmetre amunt. Arriba l’estiu i les febrades de calor. I arriba també la idea de fugir-ne i buscar una alternativa en la pau de les nostres muntanyes. Aquest dilluns li ha tocat la sort al santuari de la mare de Déu de Bastanist, sota de la serra del Cadí, en un dels llocs més emblemàtics del Baridà, aquesta contrada inexistent en els plans territorials que junyeix la plana de Cerdanya amb la ribera de l’Urgellet.
Bastanist s’amaga en un indret de la vall, aigües amunt de Víllec i de la seva esvelta església romànica. Sota del rocam de Cadí, del tram senyorejat per les serres Cabirolera i dels Cortils, a tocar del riu, enmig d’unes praderies fresques i verdes. El rierol i el verd amanseixen la calor i donen a l’indret la pau de l’estiu que he cercat lluny de la pressa i de la ciutat. El santuari amaga el tresor d’antigues generacions de peregrins que veneraven la imatge desapareguda amb el retaule el 1936. Quant mal fan les guerres. L’actual presideix l’església d’aquest idíl·lic santuari que avui acull durant bona part de l’any colònies d’estiu.
Bastanist mestreja la vall enclotada de Cadí i Boscalt, prop d’Ansovell, és encara avui la patrona de la muntanya. Les dues mares de Déu de la Serra del Cadí tenen els seus casals en diferents alçades. Mentre Bastanist s’amaga, Boscalt treu el cap dalt d’un balcó davant mateix de la muralla de roca, on els camins ramader i de la Sal hi fan trobada i hostal. Del Boscalt en surt també el corriol cap a l’orri d’Ansovell, una de les meravelles que amaga aquesta majestuosa i desconeguda muntanya. Si les verges encalcen dos santuaris de diferent alçada, el Sant Salvador guarda una senzilla capelleta prop d’Adraén, a l’extrem occidental de la serra, molt en sota de Camp Major i del cap de la Fesa, prop d’una font i d’un prat.
Però tornem a Bastanist, que enclotat, amaga el tresor de la frescor, que en altres indrets la xafogor i el tràfec no ens deixen percebre. La pau hi regna amb serenor mentre el temps relleva les generacions de peregrins i visitants. La primera fugida de la calor estiuenca, que ha concordat amb el dia de Sant Joan, ha volgut tenir en Bastanist el seu destí. Durant la setmana, després de treballar, en fugirem amb sortides més curtes, però no menys agradables, dins d’Andorra, prop d’estanys i alguna àrea de repòs prou allunyada de brogits, sorolls i calor. La llargada del dia permet l’excursió de tarda, i també la de vespre, el passeig necessari. L’aigua i els boscos amaguen la millor medicina per a aquestes maleïdes onades estiuenques tan difícils de suportar a la ciutat.