Ho expliquem avui a les pàgines interiors: en tan sols dos cursos, tres projectes diguem-ne culturals, tres, s’han cruspit sis milions d’euros, xifra més o menys equivalent al pressupost anual del departament: el Rosaleda, que serà la seu del ministeri; Radio Andorra, que és com un pou sense fons i que encara no se sap ben bé què serà; i el nou edifici dels frescos de Santa Coloma, que el Govern es va treure de la màniga l’any passat. Val que bona part d’aquesta inversió l’ha sufragat Ordenament Territorial; però la butxaca és la mateixa. I tot plegat contradiu el sensat discurs amb què la ministra Gelabert va estrenar el càrrec: a l’octubre del 2015 deia que abans de pensar en un Museu Nacional calia primer potenciar els equipaments que ja tenim. El pla de museus presentat dimarts vol anar en aquesta línia, però el cert és que en aquests dos anys ha obert un museu (el Thyssen), se n’ha projectat un altre (el dels frescos) i comencem a intuir-ne un tercer a l’horitzó (el de l’Automòbil). Els dos últims no formaven part de les línies estratègiques amb què la ministra va obrir el mandat i són per tant ocurrències sobrevingudes que han obligat a desviar una part considerable dels (escassos) recursos del departament. Paral·lelament, i segons xifres del mateix ministeri, el pla de museus rebrà un milió d’euros entre aquest exercici i el que ve. Un de sol. En resum: en dos anys s’han destinat sis vegades més recursos a equipaments que en bona part no s’havien ni previst al principi de la legislatura que no a la soferta xarxa de museus realment existents i que el pla pretén ara “reforçar, reflotar i consolidar”. En fi, que recursos n’hi havia; el que passa és que s’han destinat a pedra nova, que sempre llueix més. Aquest és el nostre pecat.
