Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

La Pereta del Tit: Queviures Liana (2)




A la botiga escaldenca de l’Emilia Martí, la Pereta del Tit, s’aprofitaven tots els “desperdicis”. A les feixes del Til·lari, la família tenia llogat un hort i allí els tiraven per fer femer. Un parell de cops l’any, amb les restes de les cansalades ràncies, feien sabó allà mateix i el venien a trossos a la botiga. En aquest hort també tenien quatre gallines i algun conill que en Pere tenia sempre cura. La botiga no li agradava gaire i preferia cuidar-se de l’hort i de l’aviram.

Una de les aficions del Pere era anar a pescar, i sempre que podia s’escapava cap al Madriu. Quan baixava, per la canalla era festa major, sempre àvids per veure quantes truites havia pescat. En Pere era un home ben bromista i deia “Nenes, veniu a buscar la truita!”, i les dones de la casa, ben confiades, posaven la mà al cabàs per emetre un crit d’esglai en saltar-los a sobre una granota per a gran satisfacció del cap de casa! Les truites només eren per a consum familiar, però alguna vegada si una senyora els ho demanava i en tenien prou, li’n donaven
 
Els anys anaven passant i els fills es van fer grans. L’Octavi va començar a fer l’aprenentatge de mecànic i el Peret el d’electricista. En un primer temps, l’Octavi conduïa un camió i s’encarregava d’anar a Lleida a fer el mercat portant fruita, verdura, pollastres, conills i tot el que calgués. Més tard, de mosso, van tenir un xicot que es deia Ramon Solsona i que es va encarregar de fer els viatges a Lleida amb una camioneta Peugeot. Com no podia ser d’una altra manera, aprofitava el viatge per recollir i comprar altres mercaderies pel camí, com la canya per als guixaires que anava a buscar a Artesa. Una vegada ben carregada la camioneta tornava cap a casa.

En aquella època ja acostumaven a servir als hotels que s’anaven construint però que eren insuficients per rebre tots els turistes francesos que arribaven a l’agost. Com molts andorrans, la Núria i la seva cosina, la Rosita Pastoret de la Cortinada, que també vivia amb ells, acostumaven a llogar la seva habitació i així es feien algun centimet. L’organització del Pessebre Vivent va fer molt soroll i ja van començar a venir molts turistes espanyols, cosa que va afavorir la construcció de més hotels, fent que la temporada s’allargués més a l’estiu.

La Núria Font havia viscut des de ben petita al voltant de la botiga, i una vegada els germans grans van casar-se i cadascú va posar el seu negoci, es va fer natural que continués ella amb la botiga i la nomenessin la pubilla de la casa. Amb 17 anys es va casar amb el Ventura Magallón i van comprar un camió Mercedes de segona mà al Jaume del Trist per anar a buscar els queviures. En Ventura era un jove de 21 anys i la gent es preguntava com podria portar un camionàs com aquell. No cal dir que era un jove amb molta empenta i que se’n va sortir molt bé!

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte