La Perxa, la unió amb el mar

El coll de la Perxa (1.579  metres) ocupa només un indret de l’ample pla del mateix nom que històricament ha comunicat la Cerdanya amb la plana del Rosselló i la Mediterrània a través del Conflent. De fet, és aquesta comarca històrica, la que domina bona part de la collada a expenses de l’esqueixada Cerdanya. El seu nom prové del llatí, portus de Pertica, que segons mossèn Maties Delcor (1919-1992), un dels grans homenots del país cerdà, es devia a una sèrie de perxes plantades a terra que servien perquè el viatger no es perdés en el seu camí per la neu. 
Just al coll s’hi bastí al segle XII l’hospital de Santa Maria de la Perxa que, com altres que hem tractat, estava destinat a l’auxili i repòs dels antics caminants. Aquesta casa, que depenia del monestir de Sant Miquel de Cuixà, constituiria la base dels actuals edificis que conformen el nucli d’hàbitat al mateix port. 
Els dòlmens i menhirs que trobem prop del coll testimonien l’antigor d’aquest lloc travessat per vells camins. Els mateixos que resseguiren els romans des de Narbo i Ruscino en el seu trajecte cap a Ilerda tot passant per Iulia Libica, l’antiga Llívia, històrica capital de la Cerdanya. Encara avui podem trobar rastres del seu traçat prop de la Cabanassa i d’Eina, situades en ambdós costats de la collada. Bona part del seu itinerari es correspon amb les restes de l’antiga carretera, alguns trams de la qual s’amaguen sota l’herbei d’uns prats prop del coll Rigat, ja dins de la Cerdanya.
Diferents devien ser els brancals de via que travessaven el port, un dels més importants provinents del Conflent passava per la casa de la Cassanya; un altre, per l’altre costat de la vall, provenia de Fontpedrosa pels banys de Sant Tomàs, una estació termal, i pujava per Planès, per acabar arribant a la Cabanassa. Just damunt de Planès, a l’indret anomenat la Tossa, on hi ha unes antenes de comunicacions, la plana del Rosselló es fa visible al fons de l’horitzó, i diuen que també el mar, d’on fins a l’establiment de la frontera amb el Tractat dels Pirineus (1659), es proveïa de peix la Cerdanya i l’Urgellet. Pel costat cerdà cal esmentar un altre hospital, el vinculat a l’església de Sant Vicenç de Pòrtoles, situat a redós de la via romana que després de la Perxa es dirigiria cap a Llívia per Rondola, Callastre i Bajanda.
La configuració de la frontera amb l’arribada dels francesos a la Cerdanya propicià la construcció de la ciutadella de Montlluís. L’erecció d’aquesta fortalesa provocà una reconfiguració del territori més proper, afectant també bona part de les comunicacions. Entrar-hi significa endinsar-nos en una obra de caràcter militar planificada per Vauban a redós de l’aleshores gran potència Europea, que era França. Com és de suposar, el nom el deu al rei Sol, Lluís XIV, que ho era de França i també de Navarra, així com també copríncep d’Andorra. Les seves armes, les flors de Lis i les cadenes de Navarra, són visibles en diferents llocs de la seva xarxa urbana.