Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Gibert

Manel Gibert

Filòsof i escriptor

 

 

La pesta




Les calamitats desconcerten i abalteixen; d’altra banda, impel·leixen a rumiar i a obrar diferentment. Crec que ara hem d’evitar tant l’ansietat paralitzadora com la desaprensió que indueix a actuar sense criteri. Cal defugir la preocupació per allò que no hom pot saber, equilibrar el jo amb el nosaltres i fer confiança a qui la mereixi. Toca decidir responsablement vacunar-se o no, per exemple. Les creences infundades provoquen sensació d’amenaça o d’invulnerabilitat, i tranquil·litzen momentàniament perquè s’identifica una conspiració, sigui la propagació a posta del virus o l’ocultació de la seva insignificança. De tota manera, la superstició, el fatalisme i l’arrogància, la culpabilització dels discursos apocalíptics i la ingenuïtat de les epopeies són l’antesala de la buidor.
La novel·la d’Albert Camus La pesta és una al·legoria de la condició humana. En l’aïllament de la ciutat d’Orà, assolada per una plaga, el sentit de la comunitat anirà niant en els cors d’alguns personatges, majoritàriament afanyats a prosperar individualment fins que s’adonen de la dimensió moral de l’ajut mutu i s’encaminen envers una integritat honesta i revulsiva enfront de tots els mals. L’epidèmia accentua el pitjor, com ara l’egoisme, i el millor, posem el sacrifici. El doctor Bernard Rieux, l’abnegat protagonista, mitjançant els seus actes, l’assistència impotent a agonies terribles i les reflexions íntimes, es convenç que els herois i els sants són homes corrents que, això sí, no es resignen i estimen el proïsme.El dolor concerneix a tothom i convida a meditar sobre el valor de cada instant. L’expectativa de la mort posa en qüestió el significat de viure amb la malaltia assetjant, l’esperança entremig i l’abisme del no-res absurd d’horitzó final. Ni la fe ni l’escepticisme no consolen. Tan sols, si de cas, la capacitat d’amar, condicionada pel tancament forçós i el futur incert. Rieux conclou que hi ha en la humanitat més coses dignes d’admiració que de menyspreu. I Camus, a través d’ell, advoca per la clarividència que atorguen la imaginació i el coneixement davant el desesper.
Penso que hauríem d’interpretar amb La pesta el context de la pandèmia actual. La incúria i l’oblit són perills majors. També la hipocresia que amaga interessos inconfessables. Potser de vegades la compassió s’imposa a la pietat, però els poders fàctics de molts països dominants i la manca d’escrúpols de moltes persones influents que anteposen els fins particulars a la solidaritat acreixen el malestar general. El contagi d’aquesta dolença s’hauria de prevenir sempre, si no volem caure en esperances quimèriques, temors infundats, negligències ni la indiferència respecte del patiment aliè; si desitgem, igual que el visitant confinat de la ficció camusiana Jean Tarrou, determinat a refusar tot el que fa morir o justifica que es faci morir, no ser còmplices involuntaris de cap barbàrie.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte