La plaça de braus

L’indépendant anuncia una corrida integral a les 16 hores d’aquell diumenge de Pentecostés del 1962 amb sis meravellosos braus “novillos” de la famosa ramaderia de Don Francisco Escudero Muriel. Uns braus que seran condemnats pels coneguts toreros Jesus Marciano El Suso, Antonio Molina El príncipe i Manolo Herrero. El diari francès Midi Libre ens explica més detalls sobre la corrida amb un públic entregat tot i el xàfec tempestuós que va caure. El Suso va tallar l’orella al primer brau. Herrero va ser força valent, tot i que el brau no li va posar les coses fàcils. Molina, un jove novillero de Granada, també es va emportar l’orella. La segona part va entusiasmar el públic amb passades de capa, estocades, orelles i un bon treball, segons el periodista que assistia a la corrida. 
Però aquí no s’acaba l’espectacle, per als aficionats a les corrides de braus, el mes de juny del 1962 comença amb una corrida organitzada pel Club taurí de Londres amb el Tina i el Pacorro. Les pròximes setmanes seguiran en uns cartells prometedors el Suso, el Príncipe, el veneçolà Ramon Montero Maravilla i el Terremoto. La gran corrida de la plaça de braus monumental d’Escaldes tindrà lloc el 15 de juliol i segons ens explica la Dépêche du Midi, comptarà amb Julio Aparicio, El Tina i Rafael Pedrosa, que s’hauran d’enfrontar als braus de Graciliano Pérez Tabernero. Durant el mes de juliol els turistes i nacionals podran gaudir d’espectacles comicotaurins. 
Els turistes, en el seu intent d’emular els grans toreros, s’apuntaven amb moltes ganes a les exhibicions amb vaquetes i baixaven a l’arena per mostrar la seva traça (o poca traça vista alguna rebolcada). Abans de l’arribada massiva de turistes, Pierre Fournié de la Martinie, director de les Arenes d’Escaldes ja preparava les vaquetes. L’any 1969, havia comprat set vaquetes braves de la Camarga que sembla ser estaven plenes de vitalitat i eren força nervioses. D’aquestes, tres vaquetes estaven en un estat de bona esperança i van donar a llum en terra andorrana.
Una d’aquestes vaquetes no va voler reconèixer el seu vedell i es va posar força difícil amb el nostre estimat amic Casi Arajol, el veterinari que s’havia desplaçat per ajudar-la. Tot plegat van solucionar-ho donant-li el biberó al vedell que seguia per tot arreu el seu cuidador, Antonio el Imposible. I així van assistir a altres naixements de toros bravos sota el cel andorrà. Els turistes ja es fregaven les mans d’assistir a aquestes grans atraccions de les tardes i vespres estivals a unes Arenes on el diari francès ens explica que fins i tot els infants de tres i quatre anys també podien baixar a l’arena i enfrontar-se als braus (sic!). Corrides, novillades i espectacles feien les delícies de les persones que visitaven el nostre país.
Aplaudiments i emocions que ressonaven en aquella plaça de braus monumental i que els més grans encara recorden.