La pobresa té rostre de dona

Per més que alguns grunyin com un porc espí quan senten parlar de les situacions de desigualtat amb què es troben les dones i intentin negar tant sí com no aquest fet, les dades són clares. Les darreres a publicar-se, dilluns pel departament d’Estadística. Diuen que les dones són les que més han de recórrer als ajuts econòmics ocasionals per... cobrir les necessitats bàsiques. Així doncs, durant el 2018, el 67% dels destinataris d’aquestes ajudes van ser dones d’entre 35 i 49 anys, és a dir, en plena edat de treballar. L’enquesta també assenyalava que aquestes solen viure en llars monoparentals o unipersonals. Més dades difoses per Estadística. Un total de 643 famílies (i 1.133 fills i filles) van rebre prestacions familiars per fill a càrrec. També en aquest cas, la gran majoria de persones que hi han de recórrer són dones. El 81%, concretament! A més s’informava que les beneficiàries tenien majoritàriament entre 25 i 40 anys. Veiem, doncs, que dones joves, que haurien de tenir salut per treballar, obtenen tants pocs ingressos que requereixen d’ajuts socials per tirar endavant. Ara sabem de què parlen aquelles que tant criden sense que ningú les escolti. Perquè és un fet que les feines desenvolupades normalment per dones són les més mal pagades. Que els homes amb una qualificació equiparable a elles cobren molt més. I que a tot això cal afegir-hi que és sobre elles que recau la immensa major part de les tasques de cures, un treball fonamental per al funcionament de la societat però al qual es concedeix un valor zero.