Coincidint amb el dia de Meritxell es clausuraven els Jocs Paralímpics de París 2024. Sense fer un estudi acurat, m’atreveixo a dir que la cobertura mediàtica ha estat molt menys extensa que la dels Jocs Olímpics, que van tenir lloc unes setmanes abans. I és indubtable que l’esforç que fan els atletes és el mateix, sinó superior, i l’espectacle també és extraordinari. Però la visibilitat que tenen els atletes paralímpics és menor. Molt menor.
Donar més visibilitat als esports adaptats no es fa d’un dia per l’altre, i penso que està associat al grau d’inclusió de les persones que tenen alguna discapacitat dins la societat. Per la qual cosa, tot comença en els petits actes, amb petits gestos. Per exemple, la Federació Andorrana de Futbol organitzava dissabte passat la Festa més que futbol, festa de la diversitat amb la col·laboració de Special Olympics Andorra, la Federació d’associacions de persones amb discapacitat (FAAD), la Fundació Nostra Senyora de Meritxell i la Federació Andorrana d’Esports Adaptats. Van venir nombroses famílies amb persones amb discapacitat psíquica, alguns jugadors de futbol de l’equip d’Special Olympics i algunes futbolistes. A última hora va fer acte de presència la selecció masculina absoluta, que van compartir una estona amb els assistents. Però van ser els únics. Vaig trobar a faltar jugadors i representants dels diferents clubs de futbol del país, i de les diferents categories, perquè si fas una festa de la diversitat però només venen els representants d’un col·lectiu no hi ha diversitat. Però es veu que aquests no havien rebut cap comunicació sobre l’acte. I justament aquesta jornada va servir, i hauria servit encara més, per mostrar com viuen l’esport les persones amb algun tipus de discapacitat. I aquesta podria ser una via per fer que l’esport adaptat sigui més visible en el futur.