Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Marc Forné

Marc Forné

Ex-cap de Govern

 

 

La polèmica liberal




N’hi ha que hi suquen pa, i no ens ha d’estranyar gens. Fa uns dotze anys, érem uns quants els qui pensàvem que valia més plegar veles i que cadascú se n’anés on li pertocava per les seves idees, si volia. El grup encapçalat per Jordi Gallardo, Ferran Costa i Judith Pallarés va fer l’esforç de mantenir viu el partit fins a arribar a la coalició de govern amb els demòcrates i el cap de Govern, Xavier Espot. Vaig ser estat jo mateix qui va redactar els primers estatuts del Partit Liberal i va fer la demanda al Governet de llavors, firmada per tots els companys fundadors l’any 1992.

El Govern ho va aprovar, legalitzant així el primer partit d’Andorra, just abans de la Constitució. Al cap de ben poc temps (setembre del 1993) vam anar a Hèlsinki, el Toni Martí, l’Estanis Sangrà i jo mateix, ens hi vam trobar el Ricard Fiter i altres amics. Anàvem a demanar i obtenir l’afiliació del Partit Liberal a la Internacional Liberal. Ens la van concedir immediatament en qualitat d’observadors i, ben poc després, com a membres de ple dret. També vam ser admesos a l’ELDR, ara l’ALDE, els Liberals i demòcrates europeus.

Al cap d’un any i poc, vaig tenir l’honor de ser escollit cap de Govern. A finals del 1994 només hi havia un altre president liberal a tot el món, el primer ministre del Canadà. Era un bon començament que va anar creixent arreu i a Andorra, fins a tal punt que el Juli Minoves va ser vicepresident i president de la Internacional Liberal, essent-ne ara president d’honor i també la Judith, que enguany acaba el mandat com a tresorera de la mateixa.

Ajudats molt per les seves coneixences i bones gestions, la Internacional Liberal es va reunir a Andorra l’any 2017 i es va aprovar el Manifest Liberal d’Andorra, tot actualitzant el de la primera meitat del segle vint, quan es va fer a Oxford.

Tot i això, sap greu que ara hi hagi hagut una crisi interna. Alguns podrien pensar o escriure que més aviat és una mena de trencadissa personal, però es tracta de diferents idees i maneres de fer clarament confrontades en dos grups dins del mateix partit fins fa poc. Però tal com van explicar molt bé els quatre consellers generals liberals i la ministra (ara segons alguns: exliberals, cosa ben falsa) el que compta de veritat és el bé d’Andorra i de tots els seus ciutadans i que les idees siguin defensades amb la convicció de qui les té.

No es tracta d’exliberals, de rebels, de fidels o d’altres qualificatius igualment absurds. És clar que algunes idees expressades ara dins de Liberals d’Andorra han allunyat i allunyaran cada dia més els comitès parroquials i les persones (molts de joves, dels quals en sorgirà el futur polític d’Andorra) que no volen que hi hagi un gir cap a posicions molt més conservadores que, per altra part, ja tenen qui les defensa a dins del Consell General.

Jo hauria preferit que el Partit Liberal hagués seguit defensant les idees del Manifest Liberal, però com que aquestes es poden propugnar i aportar a la política andorrana dins de l’actual coalició de govern i es pot ser de convicció liberal tant si ets a dins com a fora d’un partit, confirmo tot el meu suport a les idees exposades en el Congrés del partit del dia 29 de maig per la llavors candidata, Judith Pallarés i després expressades en roda de premsa pels quatre consellers generals liberals i ella mateixa.

I com que no puc compartir gens la línia marcada ara dins del partit, renuncio a formar-ne part. Malgrat la pena d’algú que va ser partícip en la fundació d’aquest partit, deixo de ser membre de Liberals d’Andorra, i segueixo, és clar, essent liberal.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Vale gracies senyor. M’he quedat molt tranquil.
Quan surti apagui la llum.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte