Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EVilagines

Everest Vilaginés

Exempresari jubilat

 

 

La política de la por!




No és mentida que la crisi sanitària causada per la Covid-19 a escala mundial ens apropa al fet que milers de persones tornin a caure en l’odiós cercle de la pobresa sense poder accedir a llocs de treball de qualitat. Si aquests escenaris no es comuniquen “correctament” el recurs de la por seguirà sent el seu pitjor enemic per generar consciència.
La por ha estat sempre un dels aliats més fidels del poder, que intenta que la població visqui immersa en ella. No hi ha poder a la Terra que no hagi confiat en alguna forma de terror, però avui no es tracta només dels temors tradicionals a la mort, l’infern, la malaltia, la vellesa, la indefensió, el terrorisme, la guerra, la fam, les radiacions nuclears, els desastres naturals, les catàstrofes ambientals, sinó també de la por d’un nou poder fàctic “la dictadura dels mercats”, que tendeix a reduir els beneficis socials i les conquestes de la ciutadania econòmica de l’últim segle: por de quedar-nos sense treball, a reduir el nostre poder adquisitiu, a la subocupació, a la marginació econòmica i social. Aquests són alguns dels temors contemporanis.
Ni el sexe, ni les armes, ni les drogues, tampoc la cobdícia; el negoci més lucratiu des de la nit dels temps és sens dubte la por, una emoció tan primària com universal. Sovint irracional, de vegades necessària (perquè serveix per sobreviure) per moments contagiosa i irrefrenable, per exemple durant les guerres o quan amenacen les epidèmies.
L’explotació política de la por en el món contemporani té dues funcions principals: la primera, fer oblidar la injustificable desigualtat derivada del neocapitalisme financer dirigint la font de l’angoixa i el ressentiment popular cap a un objecte diferent del causant del problema; i la segona, mantenir el poble unit i dòcil sota la figura del líder protector que la minoria dominant proposa com a salvador de la majoria que en realitat està explotant.
De la psicosi (por) regnant pel coronavirus treuen partit en primer lloc els voltors de la indústria farmacèutica i la poc dubtosa influència dels lobbies farmacèutics en la gestió de la Covid-19 amb la complicitat de les autoritats sanitàries. Bates impermeables, vestits d’esterilització d’un sol ús, gorres quirúrgiques, etc... sense oblidar les màscares mèdiques  i tot això a quin preu? El preu el posa la por, i aquest no té preu. El pitjor de tot és que aquests accessoris, a preu d’or (les anomenades màscares quirúrgiques) pràcticament no tenen utilitat. El seu poder protector s’acaba en el moment en què s’omplen d’humitat procedent dels nostres pulmons, és a dir, en uns 15 o 20 minuts, ens adverteixen els experts en malalties infeccioses. De totes maneres, insisteixen els especialistes, la majoria dels contagis es produeixen de manera indirecta, mitjançant el tacte o les superfícies, i no directa (a través de la tos o els esternuts).
L’actitud en què ens enfrontem a aquesta pandèmia contrasta amb la indiferència amb la qual es van rebre les notícies de les anteriors pandèmies comparables: la “grip asiàtica” i la “grip de Hong Kong” cada una d’elles responsables de la mort d’entre un i quatre milions de persones. Ningú va pensar en quarantenes ni restriccions de cap mena. Serà que les decisions actuals responen a la “política de la por”?
La por paralitza.
La por reprimeix les nostres actuacions.
La por dicta què creure.
La por és un dels recursos de més capital polític de l’era moderna.
“La ignorància porta a la por, la por porta a l’odi, l’odi porta a la violència... Aquí està l’equació.” (Averrois).

Comentaris: 3

Comentaris

Totalment d’acord Evarist-Everest !! El teu anàlisi es impecable !! Gràcies !! La pregunta es : Com podem deslliurar de la por a aquesta societat malalta , mancada de valors i sense voluntat d’aprofundiment en la necessitat de l’esforç cotidià per fer una societat més justa ?? Malahuradament aquesta societat es el producte de les generacions de la postguerra civil i mondial i de l’educació transmesa als nostres fills i nets.

"Tothom parla de pau, però ningú educa per a la pau, la gent educa per a la competència i això és el principi de qualsevol guerra. Quan educarem per a cooperar i ser solidaris els uns amb els altres, aquest dia estarem educant per a la pau." Maria Montessori.
Això és la clau de tot.

Completament d’acord Evarist !!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic