Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de jgallardo

Jordi Gallardo

Ministre de Presidència, Economia i Empresa

 

 

La política no és un diàleg de sords




Fa uns quants dies, em vaig veure immers en una discussió a les xarxes socials, gairebé sense voler-ho, respecte al paper i la responsabilitat que els polítics d’avui i els mitjans de comunicació tenim en el que s’ha convertit la política andorrana avui dia. Les xarxes tenen l’interès de la immediatesa, però es fa difícil poder argumentar amb pocs caràcters tot allò que vols dir i, encara més complicat, que qui ho llegeixi ho percebi en el mateix sentit de qui ho expressa. Sense cap ànim de polemitzar ni repartir responsabilitats, crec que els responsables del que avui 
és la política som els que la practiquem.
Així ho crec, d’aquí que la meva principal crítica, que no retret, és per als que estem avui en qualsevol càrrec públic o de partit ja que tenim l’obligació d’aconseguir que aquesta activitat, necessària penso jo, tingui un millor reconeixement i una acceptació més àmplia de la que avui en té entre els ciutadans. Tots i cada un de nosaltres hem d’aprendre de les nostres accions, donant per fet que en algun moment ens podem equivocar o ens hem equivocat, i hem d’estar disposats a reconèixer-ho.
He trobat molt adient compartir deu principis, que vaig descobrir d’un blog de pensadors crítics, amb l’objectiu que serveixin de reflexió de com hauríem de practicar aquest noble ofici avui en hores baixes. Per tant no són principis de collita pròpia i per això em permeto recomanar-los, per a qui li puguin servir encara que sigui per criticar-los, o com a element de reflexió per intentar fer que la política del país no sigui sovint un diàleg de sords. 
Els deu principis són els següents:
1. No ataquis la persona, sinó l’argument.
2. No deformis ni exageris els arguments de l’adversari  per poder atacar-los amb més facilitat.
3. No utilitzis una part amb l’objectiu de representar el tot (generalització precipitada).
4. No donis per fet que tots els supòsits de la teva argumentació són correctes; has d’estar disposat a justificar-los, un per un (petició de principi).
5. No defensis que allò que va ocórrer abans és la causa del que va ocórrer després; pot ser a l’inrevés.
6. No redueixis les alternatives a dues d’oposades, gairebé sempre blanc o negre; falsa dicotomia, els grisos dominen.
7. No redueixis les alternatives a fals o verdader: fer-ho és reduccionista, la vida és molt més complexa que això.
8. Quan algú posi en dubte un argument teu, no li exigeixis que aporti les proves; poden ser responsabilitat teva (inversió de la càrrega de la prova).
9. No donis per fet que una cosa es deriva d’una altra si no hi ha una relació lògica entre totes dues.
10. No donis per descomptat que pel fet que una premissa és acceptada per la gent deu ser correcta, o incorreràs en la fal·làcia de pujar al tren per inèrcia.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte