Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Àlvar Valls

Àlvar Valls

Escriptor

 

 

La por a la llibertat




Un diumenge d’aquest mes de març, a l’avinguda Meritxell, un home va desenfundar la guitarra i la va començar a tocar mentre cantava una cançó en anglès per a tothom que el volgués escoltar. Dos vianants es van aturar per sentir-lo, i dos més (en el lapse de 29 segons que enregistra el vídeo publicat per un diari digital) van dipositar unes monedes en la funda de l’instrument que el cantant havia deixat discretament oberta. L’escena no tenia res de delictiu ni s’infringia cap norma, i era molt semblant a les que es poden presenciar quotidianament en molts indrets turístics. Malgrat això, aviat va presentar-se en el lloc una patrulla policial que va identificar el músic i el va convidar a plegar. Vet aquí com un instant de màgia va ser abruptament escapçat per la perspectiva d’un acte de força que l’artista va voler evitar.

Una història com aquesta es repeteix de tant en tant als nostres carrers com una anomalia en un país democràtic, no pas perquè la llei prohibeixi fer música al carrer, sinó perquè algú un dia va pretendre equiparar-la abusivament a la mendicitat, una pràctica que, de fet, tampoc prohibeixen les lleis, excepte quan afecta menors.

L’episodi de la setmana passada no és un fet aïllat. N’hi ha d’altres de documentats, entre els quals un el setembre de 2019 i un altre l’agost de 2021, i els lectors de més edat recordaran l’escàndol que hi va haver el juliol de 1997 quan dos agents del servei d’ordre es van endur violentament tres germanes letones que tocaven amb violins mentre els seus pares, amb qui havien vingut de vacances, eren a comprar. Aquella obtusa actuació, documentada amb unes imatges impactants per un fotògraf de premsa, va provocar no solament la indignació dels ciutadans i turistes que la van presenciar, sinó el rebuig d’uns centenars de ciutadans que dies després van fer una manifestació de protesta. I una revista andorrana, amb l’ajut de l’ambaixada de Letònia a Madrid, va poder localitzar la família Samonin i publicar una entrevista amb Jana Samonina, la noia gran, que va il·lustrar amb una impressionant fotografia seva amb vestit de nit tocant en concert al Conservatori de Riga, d’on eren alumnes les tres germanes. La Jana explicava que en aquell viatge per Europa que va fer la família, ni a Berlín, ni a París, ni a Roma havien estat importunades per tocar música al carrer.

Malgrat aquest fiasco històric, malgrat que no hi ha cap llei que prohibeixi aquesta pràctica en ús a tots els països democràtics, hi ha algú, encara, en algun lloc de casa nostra, que continua alimentant aquesta croada contra la música al carrer. Algú a qui no li agrada que la gent s’ho passi bé. Algú amb uns esquemes mentals que potser veuria reflectits com en un mirall en el llibre de Hannah Arendt Els orígens del totalitarisme. Potser aquest algú no és una persona concreta i només és una inèrcia, un pòsit atàvic molt profund com el que defineix Erich Fromm a La por a la llibertat?

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Totalment d’acord! Es art i no delicte.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte