“No hem de caure en la pornografia de demostrar cada dos per tres la legalitat de les nostres accions” seria la frase lapidària del ministre Jover quan se l’ha acusat d’incomplir l’article 4.5 de la Llei de Govern, donat que és administrador únic d’una societat unipersonal que distribueix productes alimentaris.
No acabo d’entendre què té a veure la pornografia amb la transparència exigible a un càrrec públic, però donada la resposta del ministre i la forma d’actuar del nostre Govern, voldria compartir amb vostès dues reflexions:
Primera: l’article 4.5 de la Llei de Govern estableix clarament que un ministre no pot exercir cap “activitat remunerada, sigui mercantil, industrial o professional”. El senyor ministre afirma que no incompleix la llei perquè no cobra per ser administrador i, segons ell, la seva activitat com a administrador únic de la seva societat unipersonal no es pot considerar una activitat remunerada. Però la realitat és que en economia i en dret el concepte d’“activitat remunerada” significa una activitat realitzada amb finalitats productives i que està en contraposició amb les activitats d’oci. Per tant, dins de les anomenades “activitats remunerades” hi ha ser administrador únic d’una societat unipersonal. El ministre estaria fent un insultant joc de paraules entre el concepte econòmic i jurídic d’“activitat remunerada” i el concepte de retribució dinerària, que són força diferents. Anem a pams:
1. Una de les primeres coses que s’ensenyen en economia són les denominades decisions econòmiques, entre les quals hi ha les individuals com estalviar o consumir o la utilització del temps, que es reparteix entre les denominades activitats remunerades i les denominades activitats no remunerades o d’oci, com l’estudi, les tasques domèstiques o l’esbarjo. Per tant, en economia el concepte d’activitat remunerada és un concepte contraposat al d’activitat no remunerada o d’oci.
2. Les activitats remunerades no comporten necessàriament una retribució dinerària ni es limiten a les activitats salarials o per compte aliè. De fet, un altre coneixement econòmic bàsic és que les activitats remunerades poden ser per compte propi o per compte aliè.
3. Dins de les activitats per compte propi hi ha les activitats d’administració i gestió de persones jurídiques, com la de ser un administrador d’una societat. Per aquest motiu, la nostra normativa de la CASS, per exemple, considera que un administrador és una persona que realitza una activitat per compte propi, tant si cobra com si no cobra per ser administrador. És evident que si una persona és administrador d’una societat, no ho fa per oci.
4. Si fos certa la teoria del senyor ministre que si un administrador no cobra no està realitzant una activitat remunerada, aleshores la CASS no podria obligar a cotitzar els administradors de societats quan no cobren.
5. El fet que un administrador d’una societat sigui una persona que realitza una activitat remunerada, concretament una activitat per compte propi, no s’ha de confondre amb el fet de si es pot beneficiar (o no) d’una exoneració de cotització a la CASS en determinats supòsits. Per exemple, si una persona ja contribueix a la CASS perquè cobra un salari en una altra empresa, aleshores la CASS evita la doble contribució i no cal que pagui la cotització d’autònoms si no rep una retribució com a administrador. Un fet que no comporta que la seva activitat com a administrador deixi de qualificar com a activitat remunerada, sinó que simplement es tracta d’evitar una doble contribució.
Per tant, senyor Jover, encara que vostè no rebi una retribució dinerària com a administrador de la seva societat unipersonal de què és administrador únic, i encara que no cotitzi a la CASS com a autònom perquè ja cotitza a la CASS pel seu sou com a ministre, vostè està realitzant una activitat remunerada perquè és una activitat feta amb finalitats mercantils. I és molt lògic que la Llei de Govern prohibeixi a un ministre tenir una activitat remunerada com la ser administrador únic d’una societat unipersonal. Un ministre cobra un sou molt superior al salari mitjà –que paguem entre tots– per exigir-li una dedicació plena i exclusiva, al marge d’esforços per interessos mercantils personals.
Per cert, permeti’m que li faci unes preguntes encara que les consideri pornogràfiques: ¿disposa del dret a utilitzar un despatx, telèfon i assistents a la societat de què és administrador únic? ¿Disposa del dret a utilitzar una targeta de crèdit de la societat per a despeses? ¿Disposa del dret a utilitzar un vehicle de la societat? Uns fets que tirarien per terra el seu argument que no rep retribucions de la societat, donat que rebria retribucions no dineràries. I una altra pregunta: ¿la seva societat obté beneficis i vostè els acumula en forma de reserves dins dels recursos propis de la seva societat unipersonal, i aconsegueix les corresponents plusvàlues? Insisteixo que encara que respongués negativament a aquestes preguntes, continuaria sent una activitat remunerada de caràcter mercantil, que seria incompatible amb el seu càrrec públic de ministre. Però, com es pot imaginar, si em permeto fer aquestes preguntes és perquè les respostes probablement no són negatives.
Segon: si el ministre Jover considera pornogràfic que ell hagi de demostrar la legalitat de les seves accions, ¿s’imagina la paraula que haurien d’utilitzar els clients de BPA que fa quasi dos anys que han de demostrar constantment la legalitat de les seves accions durant els darrers set anys (com a mínim) davant d’uns empleats d’una empresa privada o d’uns funcionaris sense un marc legal objectiu sobre el qual recolzar-se i fent servir interpretacions subjectives de criteris de classificació de normes estrangeres?
Aquest fet ens porta a constatar que el Govern dels millors té un doble criteri davant de la vida. Tenen una pell molt fina davant de qualsevol exigència de transparència de la seva activitat i de qualsevol exigència d’ètica de les seves actuacions presents i passades, mentre que exigeixen als administrats que demostrem constantment la nostra innocència i s’atreveixen a jutjar-nos amb lleis de demà per accions fetes molts anys enrere. És com el seu company, el ministre de Finances, que s’atreveix a afirmar que a BPA es feien les coses malament amb l’argument que una vintena d’empleats són investigats. I fa aquesta argumentació amb un total menysteniment de la presumpció d’innocència, al mateix temps que contra ell s’han presentat dues querelles davant de tribunals d’Andorra i de l’estranger, i li acaben de dedicar un llibre que exposa un seguit de documents que serien força greus. I no passa res.
L’elit de DA ha creat una profunda divisió entre la societat andorrana. Per una banda, una reduïda anella de poder amb presumpció d’impunitat que considera pornografia l’obligació de transparència dels càrrecs públics. Per altra banda, els qui estem fora de l’anella de poder, que passem a tenir presumpció de culpabilitat.
