Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de SVela

Susanna Vela

Consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata

 

 

La post-Covid, importa?




Com passa sovint, les coses importants, que tenen fonament i conseqüències per al nostre benestar, passen força desapercebudes o ocupen, com a molt dos dies, l’interès dels mitjans de comunicació. Aquest ha estat el cas del necessari i rigorós treball elaborat per Marta Alberch i coordinat per l’Andorra Recerca i Innovació Del 2020 al 2023: tancant el cercle de la pandèmia de la Covid-19 a Andorra.
És la tercera part d’un treball que ha analitzat com ha afectat la pandèmia a Andorra, des de l’inici, quan la recuperació post-Covid ja es començava a notar, fins ara, que la crisi ja es dona per conclosa. Diran que cal un temps de reflexió per digerir totes les dades exposades, sí, d’acord, però la transcendència que tenen bona part de les conclusions a les quals l’autora arriba no poden quedar en quatre titulars sense resposta del Govern amb polítiques públiques per avançar-se als problemes futurs.
En l’àmbit demogràfic, la població s’incrementa un 4,2% respecte a l’any passat. El 73,1% de la població es concentra en el tram d’entre 15 i 64 anys i els menors de 15 anys representen l’11,8%, mentre els majors de 64 anys suposen el 15,1% restant. La nostra taxa de natalitat se situa entre les més baixes d’Europa (6,2‰). S’ha retornat a taxes de mortalitat dels anys 70 quan se situaven per sobre del 0,5% i ha anat acompanyat d’una disminució de l’esperança de vida (tot i que sembla que es recupera). La davallada de la natalitat, l’envelliment de la població i el consegüent increment de les patologies cròniques, de la dependència, de les necessitats socials i l’augment de les desigualtats són alguns dels canvis sociodemogràfics que canvien les necessitats d’atenció. 
En l’àmbit econòmic, si bé la recuperació del PIB ha estat molt ràpida i per sobre dels països del nostre entorn i de les mitjanes de la zona euro, conseqüència de la tornada a la normalitat del sector turístic i el creixement del sector de la construcció, ha estat acompanyada d’una inflació molt elevada, especialment dels grups bàsics com l’alimentació, que està provocant un augment considerable del cost de la vida, amb conseqüències en l’economia familiar, en particular d’aquelles en situació de vulnerabilitat. 
Alguns indicadors sobre l’economia familiar, assenyalen que les famílies, de mitjana, no poden gastar tant com abans de la pandèmia, tot i l’augment dels salaris. El grup de despesa més important és el d’habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles i es comença a detectar una lleugera tendència a l’alça dels incompliments de pagament als préstecs concedits a llars i particulars.
Cal remarcar que les ajudes socials van en augment, particularment els ajuts per a l’habitatge, les pensions de solidaritat per a la gent gran i les targetes de prepagament així com les de persones amb discapacitat, que cobririen un 10,1% de la població. Haurem d’esperar, però, a conèixer les dades de les darreres enquestes de condicions de vida (2021 i 2022) per saber quina és la nostra situació socioeconòmica real.
En l’àmbit de la salut, el retard en el diagnòstic de malalties d’alt impacte, la irrupció de noves síndromes o l’increment de problemes relacionats amb la salut mental, en especial en els col·lectius d’infants i joves, entre d’altres, són elements que poden fer variar els patrons de morbiditat i l’esperança i la qualitat de vida, amb afectació desigual segons els factors socioeconòmics, i que caldrà monitorar i abordar. 
Em demano si estem preparats per donar resposta a tots aquests reptes i si som conscients de l’abast de les seves conseqüències? Vista la reacció de qui ens governa, crec que no.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte