Tu fes-me cas a mi. Posem-li un nom que soni a natura i així el públic s’ho empassarà molt millor d’entrada. Ja saps que la gent són uns carnussos. Només cal guiar-los en el bon sentit i ells ja segueixen cap allí on tu els vulguis menar. Ecorabassa. Espera, més genèric, tens raó. És veritat que ningú de fora sap què és això de la Rabassa. Naturandorra. No, una cosa més internacional. Cal fer entendre als de fora que va de natura i bosc i muntanya. Naturlandia, dius? Ostres, sí! Que bo! Naturlandia! Sona fantàstic. Ja veig el rètol. I no hauria de dur un accent gràfic: Naturlàndia? Que no cal? Que confondria als castellanoparlants. I als francesos. Entesos. I no parlem dels anglòfons o els russos. Perfecte, Naturlandia, doncs.

Ara falta alguna bajanada publicitària més, com si fos el subtítol d’un llibre o un eslògan, no? Naturlandia… i què més? Parc ecològic? Massa llarg. Què? Ah, doncs això ja no em sembla tan malament. L’ecoparc dels Pirineus. Compro. Reblant el clau: natur i eco i Pirineus. Ho té tot. I ara que ja els tenim ben enredats, muntem alguna història per pujar-hi. No passa res si cal tallar pel bosc. Sí, els animals fers ja trobaran per on passar, home, el bosc no te l’acabaràs pas! I si hi fotem un tobogan? Que sigui el més llarg del món, va. Si ens hi posem, fem-ho com a andorrans, amb dos pebrots. Encara millor, com a lauredians.

Quin pla de viabilitat dius? De negoci? Ja anirem veient més endavant si surt a compte o no. La gent vindrà. Els turistes es mataran per baixar-hi. Pagaran el que demanem. Home, potser sí que la instal·lació serà cara d’entrada, però de seguit recuperarem la inversió. Ja ens ho mirarem un cop ens hi hàgim posat. Fes-me confiança, home de Déu! Quin manteniment? Personal, rai! Més feina per als del poble. Andorrans de primera, de segona generació...

Escolta, això de la natura i el tema ecològic està molt bé… però al final la gent que ve de ciutat són uns farts. Volen remuntadors i trastos que els duguin d’un lloc a l’altre. I si els hi fotem uns quants quads, una eruga i motos de trial perquè voltin? Això mai no ha fet mal a ningú. Tota la resta ja serà natural. I si hi afegim motos elèctriques, uns inflables, tir amb arc, una tirolina… Que no n’hi ha prou? Doncs mai por, fotem-hi uns animalots tancats: ossos, llops, linxs, el que calgui. Fot-li-gasto!

Com? Que això no és modern? Els animals tancats sempre han venut. Doncs si hem de tancar el pla de Conangle, ho fem i prou. Ja t’entenc, cap problema: tancats, alguna edificació semi-soterrada, canalització pertot... Tot súper respectuós! Només faltaria! A més, aquests animals no han de ser cars de mantenir i de cuidar. Ni que fossin un cunyat ruc! I si cal, s’hi posa diners del comú. Sí, seguretat garantida d’animals i persones.

Què vols dir, si alguna cosa no surt bé? Accidents? De quina mena? Ja hi buscarem explicacions. Fes-me cas, home, que sé de què parlo. Encara trobo que podríem fer un telefèric que hi pugés directe des de…